dissabte, 26 d’abril del 2008

Diàleg de les Verges Negres de Polònia i Catalunya

Ja que demà, 27 d'abril, és la Verge de Montserrat, patrona dels catalans i estimada per tots nosaltres, he espigolat versos del "Diàleg de les Verges Negres de Polònia i Catalunya" escrit per Carles Pi i Sunyer.
La Verge de Montserrat i la de Czestochowa ens ofereixen un diàleg on comenten les persecucions a què les dues han estat i estan sotmeses. I es volen consolar com quan diuen: "una pàtria sotmesa i no perduda". Val la pena llegir-lo sencer!
De Verges Negres n'hi ha força, molt conegudes, però que es parlin entre elles només en tenim aquestes dues...



Montserrat és el nom que me posaren,
per naixença i poder sóc catalana,

Catalunya és la terra que m'estimo,
i els catalans em volen per Patrona.
--------------
...davant l'abús de força que condemna
a opressió i servitud dos pobles lliures.

Potser els pobles perseguits sens treva
que combaten, tossuts, al llarg dels segles
un fat advers davant del qual no es vinclen,
rebels com són, estimen Verges negres!
--------------
Potser la pàtria, trista i desvalguda,
afinada pel dol, net de culpes,
lliure del pes feixuc de la matèria,
serà la que ambicionen nostres somnis,
i sense fang podrà volar més alta.

Mai no és un llast la imatge de la terra!
És pels homes tan bella i tan humana,
que com més lluny en són, més se l'estimen,
i re els podria consolar de perdre-la.
...
Les pàtries són la terra i són els homes
fets unitat al llarg de les centúries...
paisatge i esperit, bressol i tomba,
la pedra i la cançó, estrella i falda...
Un deure, un dret, dolor, consol i joia,
sacrifici de mort i raó de vida,
un amor compartit, una fe santa.
Són la viva expressió d'un llarg miracle,
i és anar contra Déu l'anar contra elles.


Moltes felicitats a totes les Montses, Montserrats, Muntsa...
Teniu la sort de tenir una patrona que tots recordem i tots implorem, en penes i alegries, encomanant-li tots els qui estimem i recordem.
A més, pel fet de ser "moreneta" no és racista, i molts immigrants s'hi poden sentir identificats. Si això com a mínim es notés en els vots i en la parla ...
Que passeu un feliç dia!!!!
Amb carinyo,

Maripepa i Jaume

El asombroso viaje de Pomponio Flato







El asombroso viaje de Pomponio Flato

de Eduardo Mendoza


Seix Barral - Biblioteca Breve










És una bona novel.la. Eduardo Mendoza ja és prou garantia; ha agafat més l'estil de "Sin noticias de Gurb" que de "La ciudad de los prodigios".

El tema és senzill. Un ciutadà romà, de bona família i que es dedica a la Història Natural, tot buscant una aigua miraculosa es troba a Natzaret i allà, contra la seva voluntat però per culpa de les circumstàncies, ha de intentar esbrinar qui va matar un home. L'acusat és un tal Josep, fuster, i és el fill d'aquest fuster, un tal Jesús, nen candorós i bon nano qui el contracta per a aquesta feina.

La gràcia del llibre és que està molt ben escrit, amb un vocabulari i una redacció impecable, com ja ens té acostumats l'autor, i, a més, amb unes explicacions llargues i recargolades que fan les delícies del lector. És un llibre curiós, divertit, i, sobretot, molt, molt ben escrit -cosa ja poc freqüent- que dóna gust de llegir.

El recomano a tothom que vulgui gaudir d'una lectura amena, culta, divertida, i, pels que coneixem la Bíblia, amb un rerafons bíblic molt interessant.

diumenge, 20 d’abril del 2008

Boris Godunov




Boris Godunov
La Fura dels Baus






Teatre Nacional de Catalunya
Sala Gran
18 d'abril de 2008





Idea original i direcció artística: Àlex Ollé
Direcció escènica i dramatúrgia: Àlex Ollé i David Plana
Text original: David Plana
Actors: Juan Olivares, Pep Miras, Albert Prat, Òscar Rabadan, Pedr Gutiérrez, Manel Sans, Sara Rosa Losilla, Francesca Piñón, Fina Rius.

Vaig sortir del teatre una mica decepcionada. I em sabia greu. M'esperava més de la Fura del Baus i també del contingut de l'obra. L'endemà, llegint els diaris, vaig constatar que no era la "meva" decepció, sinó que era una decepció generalitzada.

Es representa Boris Godunov de Alexander Pushkin en un teatre, i al cap d'una estona entren al teatre un grup de terroristes i agafen al públic com ostatges. Així recrea la Fura l'assalt al teatre Dubrovka de Moscú per un grup de terroristes txetxens el 23 d'octubre de l'any 2002.

Boris Godunov està reescrita amb textos del Che Guevara, de Sarkozy i de Bush -del discurs del 11 de setembre- i volen fer un paral.lelisme, no gaire clar, entre l'obra de teatre i l'assalt dels terroristes. Ens descriuren els quatre tipus de terrorista: el que amb poc esforç pot passar de terrorista a polític, el mercenari, la que hi entra només per venjança i la idealista que s'adona que la realitat no és com ella es pensava.


Treballen bé malgrat la mala dicció d'alguns d'ells que fa que el text se t'escapi de tant en tant. Però en cap moment tens la plenitud que esperes quan veus una obra de teatre. Crec que comencen molts temes i no n'acaben cap. La veig superficial. El tema podia donar per molt i es queden a les beceroles. Ells diuen que volen fer pensar, que deixen que sigui l'espectador qui tregui conclusions, que el tema s'ha de tractar amb molt de respecte...




Dues coses excel.leixen en l'obra de la Fura:
  • el video gegant on podem seguir les negociacions, que per cert són en castellà. I això ens fa preguntar: si els terroristes parlen català, el públic els entén, i els negociadors parlen castellà, no és això una falta de coherència?
  • el millor moment de l'obra, quan la Francesca Piñón, la terrorista "venjativa" té un monòleg extraordinari i commovedor que, potser, és el que salva l'obra.
"No quiero que se derrame sangre veradadera junto a los muros de la mentira."
Federico García Lorca

dijous, 10 d’abril del 2008

La pesca del salmó al Iemen



La pesca del salmó al Iemen
de Paul Torday


Vaig llegir aquest llibre a l'estiu. És diferent i divertit; o curiós.
Un científic expert en piscifactories es troba embolicat en un projecte per portar salmons a les terres altes del Iemen. És un ric xeic àrab qui vol portar les saludables virtuts de la pesca del salmó als seus compatriotes.
Pel fet de ser un projecte quasi impossible i molt car no interessa als polítics; però pel fet de ser un caprici d'un xeic multimilionari sí interessa, si surt bé. I aquí es veu com tots volen ficar cullerada per si surt bé penjar-se medalles, i si no surt bé que el seu nom no aparegui per enlloc.
El científic és un bon home, casat amb una dona estirada i molt quadriculada. És curios veure el canvi que nota el científic entre la seva dona, a qui estima molt, i la representant del xeic, que és molt femenina , intel.ligent i agradable.
Finalment els salmons arriben al Iemen, però no tot surt bé.
El que va ser més curiós és que, dies després d'haver llegit aquest llibre, va sortir als diaris que la major part del salmó que arriba aquí és del Iemen! No sé si és veritat o era una broma, vistes les dificultats que van tenir a la novel.la.

dissabte, 5 d’abril del 2008

Un fill, un llibre, un arbre




Un fill, un llibre, un arbre
de Jordi Silva

Teatre Nacional de Catalunya
Sala Tallers
27 de març de 2008

Direcció: Antonio Calvo
Repartiment: Pep Anton Muñoz,
Jordi Andújar, Neus Quimasó,
Cristina Gàmiz, Pep Ferrer.



Sembla que per ser feliç has de tenir un fill, escriure un llibre i plantar un arbre. No sé qui va ser l'il·luminat que va dir això, però sembla que molta gent s'entesta a aconseguir-ho abans de morir...
Aquesta comèdia és divertida, entretinguda, com sempre amb una posada en escena original i que et fa comentar-la.
Un escriptor de fama mor i s'apareix a quatre amics, parla amb ells i es fica en les seves vides, tot treballant amb parsimònia en el seu jardí del bonsai. Al bonsai el pots fer anar per allà on tu vols, però la vida no és el mateix.
Darrere la comicitat de l'obra es veu el difícil equilibri entre els somnis i els desitjos i la realitat de la vida.