dimecres, 18 de febrer del 2009

El viatge de l'elefant



El viatge de l'elefant
José Saramago



El Balancí
edicions 62

Traducció: Núria Prats

Llegir el febrer 2009




L’arxiduc Maximilià d’Austria s’instal·la a Valladolid com a regent per a un parell d’anys. El rei Joan III de Portugal i la seva esposa Caterina d’Austria pensen que el regal de casament que li van fer en el seu dia era una mica pobre i volen aprofitar que el tenen a prop per fer-li un millor regal. I què millor que l’elefant Salomó, vingut de l’Índia amb el seu cornac Subhro! I així comença el gran viatge, la llarga caravana, des de Lisboa, en ple mes d’agost, fins a Viena, passant per Valladolid, embarcant a Roses fins a Gènova i travessant els Alps en ple i rigorós hivern, tal i com va fer Anníbal en el seu temps.
L’admiració i l’expectació que aixeca aquesta caravana tan variada i extraordinària, els pensaments simples i profunds alhora del cornac, les reflexions de l’arxiduc, tota la història en si dóna peu a Saramago per escriure una obra molt entretinguda i curiosa i amb un humor excepcional. No te n’adones i estàs somrient i, fins i tot, se t’escapa la rialla, tot i estant sola.
L’estil de Saramago, aquest escriure tot seguit, pot costar una mica al començament si no es coneix, però t’hi acostumes aviat i és tan curiosa i divertida la història, tot el que es diu, es pensa i s’endevina, que val la pena llegir-lo.