dimecres, 8 d’abril del 2009

Bienvenidos al norte




Bienvenidos al norte

A casa


3 d'abril de 2009



Direcció: Dany Boon.
Actors: Kad Merad, Dany Boon, Zoé Félix, Anne Marivin, Philippe Duquesne, Guy Lecluyse, Zinedine Soualem, Jérôme Commandeur, Stéphane Freiss, Line Renaud, Michel Galabru;
Guió: Dany Boon, Alexandre Charlot i Franck Magnier; basat en un argument de Dany Boon.


Ens havien parlat molt d’aquesta pel·lícula. Uns deien que era molt divertida, que et feies un tip de riure; d’altres, que no valia la pena d’anar-hi, que no valia gaire. Total: la vam veure a casa.
Si no ens haguessin dit res segurament que el meu comentari seria: pel·lícula entretinguda, distreta, per passar l’estona, gags divertits.
Però com que en tenia referències tan diferents vaig voler buscar una mica més enllà; i alguna cosa vaig trobar.
En Philippe Abrams és encarregat de correus a Salon-de-Provence, al sud de França. La seva dona té episodis depressius i ell demana un canvi a la Costa Blava pensant en què aquest canvi anirà bé a la seva dona. Però fa trampa i l’envien al nord, a Bergues, on diuen que fa molt fred, que la gent s’emborratxa sovint i que, a més, parlen un dialecte, el “ch´tmi”, que no hi ha qui ho entengui. La dona no el vol acompanyar i ell se’n va sol. Quan arriba allà, i un cop instal·lat després de molts problemes, creu que mai no s’adaptarà a aquell ambient. No entén res del que diuen ni les bromes que fan, ni coneix els plats que cuinen... Quan torna a casa la seva dona, colpida pel malestar del seu marit i amb remordiments de no estar amb ell, al seu costat, el cuida i el mima com mai. I la seva relació és cada cop millor. Però en Philippe també, a poc a poc, va entenen aquella gent, se’n fa amic, i acaba passant-s’ho d’allò més bé. Però ho ha d’amagar a la seva dona; si ella el creu desgraciat se’n cuida i la depre passa a segon terme. Un dia però, ella decideix instal·lar-se amb ell al “nord” i comença llavors una sèrie de despropòsits.

Sí que rius en algun moment però no la considero una pel·lícula divertida. És greu l’encontre d’en Philippe amb la gent del nord. Els tòpics sempre fan mal. Aquella gent és bona gent, no s’enfaden; el primer dia quan el veuen rabiós i enfadat li diuen: avui plores perquè t’han fet venir aquí; el dia que ten vagis ploraràs perquè no ens voldràs deixar. I així és.
El francès del sud troba costums diferents i en principi no vol acceptar-los: els seus costums són els únics bons. Quan aconsegueix sintonitzar ja no hi ha diferències entre uns i altres.
La dona necessita sentir-se útil amb el marit. Quan veu que ell té més problemes que ella és quan es decanta cap a les mostres de carinyo i d’amor. I ell no la vol desenganyar: creu amb un guariment de la depre si ell segueix mentint, segueix dient que s’ho passa molt malament, que no hi ha qui pugui aguantar la vida allà al nord.
Tot plegat, bons sentiments, no sempre ben expressats, comèdia senzilla però amb veritats del dia a dia de molta gent i de molts països.