divendres, 21 de maig del 2010

Nit de REIS

                                                                                     

Nit de REIS

de William Shakespeare

Teatre Nacional de Catalunya
Sala Gran

21 de maig de 2010


Traducció: Joan Sellent
Direcció: Josep Maria Mestres
Actors: Pep Planas, Jordi Vidal, Joan Valentí, Anna Ycobalzeta, Mercè Comes, Quimet Pla, Carles Martínez, Lluís Soler, Pep Anton Muñoz, Xavier Boada, Sílvia Bel, Albert Ausellé, Isaac Alcayde, Manel Sans, Sergi Misas, Conxita Sesé

Diu Josep Maria Mestres: Nit de Reis és una comèdia romàntica i sentimental, sí, però també és una farsa vital i esbojarrada. I no sé si mai havia vist aquests gèneres tan ben combinats! El mateix subtítol de l'obra, El que vulgueu, ja ens avisa que no hi busquem cap coherència. És com si la barreja d'estils fos una metàfora o un reflex de la imatge caòtica del món. El savi Peter Brook diu que el poeta isabelí tenia un peu al fang, un ull a les estrelles i una daga a la mà. Doncs... això.
Benvinguts a Il•líria, un país on tothom parla d'amor (en vers, of course!), un territori arriscat, un país de bojos on tot és possible.

Viola arriba a la platja d'Il•líria després d'un naufragi. Creu mort el seu germà i es vesteix d'home per poder sobreviure en el país de l'amor, la il•lusió, el desig, la sensualitat però també el país l'amargor, el desencís, la crueltat, el patiment i la violència. Entra al servei del duc d'Orsino, enamorat de la bella Olívia. I li fa de missatger explicant-li l'amor intens que el domina. Però Viola s'enamora del duc, i Olívia s'enamora de Viola, que ara es diu Casàreu.
Hi ha a l'obra dos tipus de diàleg, de converses: les de la classe alta, que saben mirar cap endins i parlar en vers, que estimen i no són correspostos i en canvi no s'adonen de la persona que els estima; només es miren ells mateixos. I la classe baixa, sorollosa, que mengen i beuen a desdir, i es fan bromes que arriben a ser terribles. Naturalment, un dia apareix el germà de Viola i el confonen amb ella. Es retroben i tot acaba bé, fins i tot pel oncle de l'Olívia que és un vividor, però amb intel•ligència clara. El majordom d'Olívia té un paper difícil. Dins la disbauxa ell és el purità que vol un ordre, que intenta que les coses es facin com s'han de fer, però que portat per la seva vanitat es deixa ensarronar per l'oncle i per un enamorat d’Olívia. I el paper més real és el del bufó Feste que, com ens diu Josep Ma. Mestres, és com si estigués avorrit d'aquesta guilladura que impera a Il•líria i fos aquí per fer-nos saber que si la saviesa es converteix en una bufonada, la bufonada esdevé una forma de saviesa.
Diuen que és la millor comèdia de Shakespeare. Jo la he trobada molt diferent de les altres comèdies seves, com Al vostre gust o El somni d'una nit d'estiu. Aquesta és més divertida i, alhora, més despietada. Però sempre els versos de Shakespeare tenen una gràcia especial i amb l'excel•lent traducció que se n'ha fet, brilla amb llum pròpia.
Els actors, un excel•lent a tots. Si he de remarcar algú nomenaria la Sílvia Bel, perfecta, harmoniosa, natural com mai, el Lluís Soler, com sempre dominant totes les situacions per difícils que siguin i Feste, el bufó, en Pep Anton Muñoz, perfecte en el seu paper.
La música en directe acaba de reblar el clau d'una comèdia molt agradable.


Nit de Reis, en anglès, és La nit que fa dotze. Comptant després de Nadal és el dia de l'Epifania i, segons sembla va ser escrita per la nit de l'any 1601, com a part de les celebracions de reis de l'antiga Anglaterra. Hi anaven també els nens, i d'aquí, potser. les cançons una mica infantils, del bufó. Il•líria, país de la il•lusió, podria ser a la costa Adriàtica, a l'actual Croàcia.