divendres, 28 de gener del 2011

El quadern gris





El quadern gris
de Josep Pla

Teatre Romea

27 de gener de 2011

Adaptació: Carles Guillén i Joan Ollé
Direcció: Joan Ollé
Actors: Joan Anguera, Ivan Benet, Montserrat Carulla
Veu en off: Josep Pla


Decideixo de començar aquest dietari. Hi escriuré -just per passar l'estona, a la bona de Déu- el que se m'anirà presentant. Així comença "El quadern gris" el 8 de març de 1918 fins al 15 de novembre de 1919, dos dies abans d'anar-se'n a Paris com a corresponsal del diari "La Publicidad".
Què anota Josep Pla al seu Quadern al llarg d'aquest llarg any i mig? Tot el que se li va presentant, és a dir, totes les coses de les que està feta la seva vida d'estudiant: Palafrugell, Montaigne, els ous de reig, les dones, la penya de l'Ateneu, els dies de Festa Major, Eugeni d'Ors, l'amistat, les Rambles, el tabac, els colors del cel, l'escriptura... I nosaltres ho llegim avui com si hagués estat escrit abans d'ahir, tal i com parla la gent, molt lluny de qualsevol afectació.
Pot resultar teatral la lectura d'uns quants fragments d'un dietari? Pot un sol adjectiu precís dibuixar mil paisatges? Ens trobem davant d'allò que abans en dèiem cabaret literari? Teatre de la paraula?

Joan Ollé

Magnífic!!! Josep Pla al teatre, el seu dietari. Tal com diu Joan Ollé és rabiosament vigent i dóna gust sentir les paraules d'en Pla per boca d'aquests actors-rapsodes. Els tres representen Pla, de jove, de gran i potser les parts més poètiques les representa La Montserrat Carulla. Tots tres són grans actors, Ivan Benet m'ha sorprès agradablement, però l’aplaudiment més important és per Joan Anguera. Amb la seva boina, la seva veu càlida i profunda, la manera tan planera d'expressar les paraules d'en Pla, fa que sembli que tinguis al davant a l'escriptor de Palafrugell. La Montserrat Carulla, com sempre, molt bé; però en aquesta obra queda en segon lloc. Em quedo amb la seva imatge i la seva veu recitant, dient, el Cant espiritual de Maragall al TNC aquesta mateixa temporada.
Sembla que estem en un moment dolç de poesia i obra poètica catalana. Tots els teatres se'n fan ressò. Que duri! Molta gent que no llegeix poesia ni Pla potser escoltant-los en el teatre els agafarà el cuquet de llegir alguna cosa d'ells. Perquè, com altres vegades he dit, la poesia, la prosa poètica, està feta per escoltar-la, per llegir-la en veu alta.
Enhorabona!