No hi ha terceres persones

No hi ha terceres persones
d' Empar Moliner

Quaderns Crema

Octubre 2011

Petites històries, que no contes, de la vida de cada dia. Tristes o rialleres, totes et sorprenen. La majoria tenen un personatge que queda no en ridícul però sí que et fa sentir una mica vergonya aliena. És un llibre dels que jo dic "per anar a dormir" perquè és primet, no pesa, està ben escrit però no diu coses tan profundes com perquè l'endemà hagis de rellegir l'últim tros del dia anterior. Una de les històries que més m'ha agradat ha estat la primera, La sessió de maquillatge, quan en un estudi de TV una noieta està maquillant un senyor gran i li veu uns números tatuats en el braç i li diu que li agrada molt, que és superelegant i li pregunta on li han fet. Aquest home és Sigmund Grossman, Premi Nobel, que ha accedit a anar a un magazine per parlar de l'horror nazi que ell ha viscut en la seva pròpia carn.

Empar Moliner no acabo de fer-me-la meva. He llegit un parell de llibres seus i no aconsegueixo identificar-m'hi. Seguiré insistint...