dimecres, 7 de novembre del 2012

Colors de tardor - Montseny




Colors de tardor - Montseny

6 de Novembre de 2012




Ahir vam anar al Montseny. Volíem veure els colors de la tardor. El dia no acompanyava massa però a poc a poc va anar sortint el sol, a trossets, i una mica de cel blau ens va fer la il·lusió que havíem encertat el dia. 
En Jaume havia vist pel Google Maps un camí que anava de sant Bernat a sant Marçal, el camí de les Illes, i tot i els consells encertats d'en Pere de Pol Viatges, ell va voler provar de passar per allà. I va ser divertit. És un camí per anar a peu, tot i el que digui Google. És molt bonic, amb el soroll fort i profund del riu, o la riera, que passa per allà. Vam arribar amb el cotxe fins al càmping Les Illes, amb camí asfaltat, però ja just després del càmping el camí, sense asfaltar i ple de roderes es va anar deteriorant de mala manera.



Jo només mirava si de tant en tant hi havia algun lloc per donar la volta i tornar enrere o ho hauríem de desfer el camí marxa enrere... Finalment, davant una pujada molt forta, amb roderes immenses en Jaume va decidir no seguir. Per sort érem a tocar d'un caminet que ens va servir per fer el tomb i canviar de direcció. 
Llavors ens va tocar voltejar el Montseny i pujar per la Costa i Fontmartina. El paisatge cada vegada més tardoral: els colors grocs, torrats, oxidats, aquesta gamma immensa de grocs i ocres hi són representats quasi en la seva totalitat. A més vam trobar boira, o núvol baix, però suau, no tan espès com per no deixar veure els colors, només els enteranyinava una mica i pintava el paisatge com si d'un conte de fades es tractés.




Ja baixant per Sant Marçal vam decidir tornar per Sant Hilari i no per Viladrau. Ens vam aturar a Espinelves a dinar. 


Feia anys que no hi anàvem. Ho havíem fet amb els meus pares per menjar escudella i carn d'olla, que en feien cada dia. Ara els amos han canviat però es menja bé i és agradable que el pare, cuiner, i el fill,a la sala, xerrin amb tu, t'expliquin coses i comentin anècdotes. És la gràcia de sortir en dies enmig de setmana. Hi ha poca gent i pots fer petar la xerradeta! La sort dels jubilats... 
I d'allà per l'eix transversal, en plenes obres,  i cap a Barcelona.  
Un cop més, un any més, hem pogut gaudir dels colors de la tardor. Per molts anys ho puguem anar fent!