dijous, 22 de novembre del 2012

S'acosta el dia!

S'acosta el dia!

22 de novembre de 2012




Estem ja a la recta final de la campanya! Una campanya marcada per paraules que no s'havien de dir, per fets no comprovats i esbombats com a certs per persones amb càrrecs de responsabilitat, amb un desembarcament de tota la cúpula del PP per ajudar la seva candidata... Sembla que els no sobiranistes tenen molta por; Espanya té molta por. Després de molts anys Catalunya s'ha posat dempeus i demana, exigeix, la seva llibertat. Han estat molts anys de demanar que ens entenguessin, d'intentar fer-los veure que que som una nació, amb una llengua pròpia, llengua bellíssima amb la qual s'han expressat i s'expressen insignes poetes i autors, i cantautors. Amb una història que ve de mot lluny, molt, amb unes institucions de les més antigues, alguna la més antiga, d'Europa. Tenim un tarannà diferent de la resta de l'Estat i una nació es configura per unes afinitats de tots els qui hi viuen. I nosaltres no podem seguir convivint amb el menyspreu, les mentides, l'ofec, les exigències, les imposicions d'una nació que no vam acceptar de cor sinó que ens va ser imposada per les armes. 
Ara volem deixar enrere tots aquests anys, volem que els nostres pares i avis, tots els qui van somiar un dia amb una Catalunya lliure, ens puguin fer l'ullet des del seu repòs i ens diguin; molt bé! Ja era hora! I que els nostres fills i néts puguin viure en un país pròsper, treballador, lliure, solidari, amant dels bons costums, acollidor i tolerant. 
Esperem molt dels polítics, però també esperem molt de la gent, de tots els qui ens sentim catalans de naixement i de cor i de tots els qui s'han anat incorporant a aquesta terra i l'estimen ja com a seva sense renunciar a la seva pàtria, propera o llunyana, però respectant i intentant integrar-se en una societat i un país que els acull i no els margina. 
Respecte, seriositat, serenor,  humor, perdonant sense oblidar, perquè la història es construeix a base d'anys, de molts anys, amb memòria de moltes desfetes i de molts èxits. 
I hem de ser conscients que tenim l'honor de viure un moment històric, un moment que sortirà als llibres de text. Que els nostres néts puguin dir que els seus avis van viure aquell moment amb ells i que Catalunya, la nostra terra estimada, i el poble català estigui a l'alçada de les circumstàncies, ferm i respectant als qui no pensen com nosaltres, però ferms en els nostres ideals, els nostres drets i conviccions. I que els altres ens respectin a nosaltres... 

El dia 25 tots a votar i tos els balcons amb banderes!