divendres, 28 de desembre de 2012

Campanades de boda

Campanades de boda
La Cubana

Teatre Tívoli

27 de desembre de 2012


Idea, guió i direcció; Jordi Milán
Actors: Mont Plans, Jaume Baucis, Xavi Tena, Toni Torres, Maria Garrido, Meritxell Duró, Annabel Totusaus, Babeth Ripooll, Bernat Cot, Montse Amat, Oriol Burés, Jordi Milán

El 23 de maig del 2012 vam anar a veure La Cubana. No vaig tenir temps fer-ne el comentari al blog. Ara hi he tornat amb els dos néts grans, la Berta i el Sergi. Hem rigut i ens ho hem passat molt be. No ho han entès tot, ja ho sabia, però els ha agradat l'ambient, han rigut amb l'espectacle i han participat en tot. 


La família Rius té una floristeria a Barcelona. Com que tenen obert nit i dia els 365 dies de l'any s'han fet molt coneguts i treballen molt. La floristeria la porten dues germanes, una soltera i una altra separada, amb tres fills, que tot i tenir carreres universitàries treballen amb elles a la floristeria. Violeta, la filla, es presenta un dia dient que se'n va a viure a l'Índia amb la seva parella, Vickram Sodhi, un actor hindú que ha conegut a Barcelona. La mare i la tia insisteixen de mala manera que s'ha de casar, un casament ben fet, ple de flors amb molts convidats. Tot i que això no li agrada la Violeta consent i decideixen que es casaran per poders, en paraules d'ara"on-line". Tots els preparatius, amb el histrionisme que caracteritza a La Cubana, és molt divertit. Quan ja tot és a punt es miren al públic, que som els convidats, i ens comenten molt educadament que no anem prou elegants. 


I comencen a repartir flors i pameles per tothom. I un fotògraf es dedica a fer fotos, que després pots baixar-te per internet sense pagar res, cosa inaudita avui dia!
La Berta seia tocant al passadís i li va tocar pamela i ram i va ser escollida, juntament amb unes quantes noies més, per anar davant la núvia. Li va encantar! I nosaltres, el Sergi i jo, ens moríem de riure veient-la caminar com una model pel passadís de la platea, amb la pamela i les flors... Oi que estan guapíssims?


Tot i que potser no és ben bé per la seva edat ens ho vam passar molt bé i els nens van sortir feliços del teatre. A veure quan hi tronem!