diumenge, 29 de desembre del 2013

L'última fugida


L'última fugida
de Tracy Chevalier

RBA La Magrana

Desembre de 2013


Molt bo! 
De tant en tant et cau a les mans un llibre, normalment empès per la Fe de l'Espolsada, que et fa gaudir de la lectura i oblidar-te de tot el que t'envolta mentre el tens a les mans. 
Aquesta vegada és de l'autor de "La jove de la perla" però encara m'ha agradat més, molt més, que el primer. 
Honor Bright és una jove quàquera que viu a Anglaterra. La seva germana viatja a Faithwell, prop de Oberlin, Ohio per casar-se i ella l'acompanya després d'un fracàs sentimental. És molt jove i només arribar a Amèrica, abans de conèixer el petit poble on viu el promès de la seva germana, aquesta es mor de la febre groga. La Honor es queda sola però no vol tornar a Anglaterra i s'encara a la vida americana.  
El petit poblet on viu és prop de Canadà i és el camí que agafen els esclaus negres per arribar al Canadà i aconseguir la llibertat. La Honor coneixerà aquesta història, s'enfrontarà amb molts dilemes, sabrà de les rutes clandestines anomenades Ferrocarril Subterrani i aprendrà a mentir, cosa que una quàquera no pot fer mai. 
L'Amèrica de meitat del segle XIX és un lloc dur i precari per viure-hi. I ella s'hi ha d'anar adaptant, com també a les persones. Acostumada a Anglaterra on tot és de "fa segles" i on la gent acostuma a romandre tota la vida al mateix lloc es troba ara en un país on a la gent no li costa gens fer la maleta i canviar d'estat per qualsevol motiu que s'ho valgui. Tothom està de pas. I fins i tot a les reunions de la comunitat ella hi busca el silenci interior tan fàcil d'aconseguir quan era  a Anglaterra i aquí li és molt difícil, no pot. 
Vull recordar noms de personatges: Belle Mills, la seva primera amiga a Amèrica, que no l'abandonarà mai, Thomas, l'home del carro, Donovan, el caçador d'esclaus, Biddy, l'amiga de l'ànima anglesa, amb qui s'escriu amb regularitat, Jack Haymaker amb qui primer sentirà només l'atracció però a qui descobrirà de mica en mica, la senyora Reed, la dona negra que viu a la casa vermella amb un llum sempre encès... 
La societat quàquera viu la seva història  a través dels cobrellits fets de tossos de roba, nosaltres li diem patchwork, però fins i tot en això hi troba grans diferències; a Anglaterra són molt treballats, amb rombes i ben cosits. A Amèrica els fan a corre-cuita i amb color vius i flors sobreposades. Sembla que tinguin por de no acabar-los abans de marxar a un altre poble... 
La gran descoberta final de la Honor la fa gràcies a una dona negra i tots l'hem de fer un dia o altre: abans d'arribar tu tot això ja ho fèiem, i si un dia te'n vas es seguirà fent. No ets imprescindible. Si fas coses per salvar un negre en la seva fugida i per això destrueixes la teva vida, la teva família, el negre no ho entendria: ell fuig per tenir el que tu et deixes perdre...
És un gran llibre, no el pots deixar, ben escrit, ben traduït. No us el perdeu!

divendres, 27 de desembre del 2013

Sant Esteve 2013


Sant Esteve

26 de desembre de 2013

Sant Esteve, el Nadal de casa. I ho dic i ho penso així perquè és el dia en què ens reunim tots a casa. I Nadal pot ser cada dia si tu ho vols i ho sents així. I per a mi, és el dia 26. 
I el pessebre el tenim amb tots els néts de pastorets, com cada any. Que es trobin a gust a prop de la cova, a l'escalf de Jesús, amb el bou i la mula...

Tots van anar arribant i els nens van córrer cap a l'arbre. Jo els explico que el tió és una branca d'un arbre i el tenen a casa seva, a l'escola, a casa els altres avis, i que a casa nostra el tió és l'arbre sencer i hi pengem uns mitjons grans del pare Nadal on hi trobem regals. Anem barrejant tradicions i costums a mida que és necessari. Però és que quan arriben a casa han fet cagar el tió a tres o quatre cases; i a més nosaltres no hem tingut mai el costum, no sé perquè... 


Aquest any hem fet dues taules de Nadal per estar una mica més amples i no moure tants mobles de lloc. I ha anat força bé. 




Després de dinar han recitat el poema de Nadal i hem cantat nadales. La Jana i la Nina han adaptat els seus poemes a rap i ha estat molt divertit.




I amb la Martina s'han inventat una cançó de Nadal dedicada als avis -una altra vegada els avis amb pitet...- també a ritme de rap molt divertida!


I els pares i avis espectadors de primera!




-Si no estic gaire afavorida a la foto és que quan tothom va marxar estava a 38 de febre...-
A la tarda han anat arribant els meus germans, amb fills i néts, com cada any, però aquest any hem fet el ple! Només faltaven el Genís i la Laia que encara són a Beijin i ho tenien una mica lluny per fer un puja i baixa...
Al Jaume i a mi ens agrada que vinguin tots una estona. Ens veiem els germans, es retroben els cosins i es reconeixen els menuts. De seguida les grandetes agafaven els petits i se'ls enduien a assajar per cantar i recitar. 



Ha estat bonic i divertit. 
Jo havia fet amb patchwork uns quant arbres de Nadal i agafadors i a tothom els ha agradat. 



 I als petits els he fet un coixí per dormir al cotxe. I feien gràcia com marxaven tots amb el coixí enganxat a les orelles... Eren una monada...



Ja ha passat el Nadal! Ara esperem el canvi d'any i la gran festa dels nens, els Reis Mags, que esperem que a més de coses pels nens ens portin als grans el compliment de les nostres aspiracions...




Nadal 2013



Nadal 2013


I ja ha arribat el Nadal! Amb una part de la família hem anat a la Missa del Pollet amb els nens i nenes. Quitxalla i avis... I un capellà simpàtic i divertit que els ha donat als nens titelles amb pastors i àngels i s'ha dirigit més a ells, asseguts al peu de l'altar, que a nosaltres, els grans. Ja va bé que sigui així! A veure si ens arriba una mica d'aire fresc des del Vaticà i el Papa Francesc ajuda a tots aquests capellans que intenten apropar la vida de fe als infants de manera natural i sana.

I l'endemà dinar de Nadal a casa el Maurici i la Sílvia. Sembla mentida que amb quatre nanos tinguin temps i ganes d'organitzar tan bé les coses. La taula feia molt goig, amb les tovalles negres de pissarra i pintades pels nens i la Sílvia mentre el Maurici acabava de preparar el dinar. Entre els dos ens van fer un menú bo i bonic, que no recorda res els Nadals d'abans, però que dóna gust per la presentació, pel bo que és i per la feina que es prenen. Gràcies macos! 




Abans s'han fet ells els regals de l'arbre. Tenen per costum cada any fer cada un d'ells una cosa per tots els altres de la família. Algun amb ajuda dels pares o d'alguna àvia... però les idees són molt bones i veus com aquests nens van creixent i evolucionant. 


I a la tarda joc de taula. Nosaltres no ens hi vam poder quedar perquè ja eren les 7 de la tarda, jo estava amb dècimes i l'endemà teníem tota la colla a casa! i em va saber molt greu perquè són una família a qui agrada molt jugar i els nens, des de petits, que juguen a tot i s'ho passen molt bé. Jugarem el dia 1 quan tornin a casa a dinar!

dimarts, 24 de desembre del 2013

Regals de Nadal de patchwork



Regals de Nadal
de patchwork

24 de desembre de 2013



Ara ja ho puc posar al blog perquè no crec que tinguin temps de mirar-s'ho abans del dia de Sant Esteve. 
He fet arbres de Nadal per les consogres i per la meva germana i cunyades, agafadors per les nebodes i coixins per dormir al cotxe pels néts i fills de nebots. La idea dels coixins és del Guillem que té una amiga, la Montse, treballadora infatigable, que els havia fet per les seves filles. I me'l va demanar. I ha estat una molt bona idea!  No és difícil de fer però multiplicat per tanta gent Déu n'hi do l'estona que hi passes! Però m'agrada fer-ho, ho faig amb il·lusió, i com veig que els agrada intentaré seguir fent-ho mentre pugui. 
I aquí teniu les fotos!









I els coixins...










I dos més pels fills de la Cristina, la perruquera...
En total 16 coixins!!!


17 de gener de 2014
I un per la Clara, la jove, que li agrada dormir al cotxe... Amb la Jana i la Nina hem triat la roba.



diumenge, 22 de desembre del 2013

Nadala Maritxu


Nadala Maritxu

Nadal 2013




Una altra nadala per compartir! La Maritxu, com cada any ens envia la seva nadala desitjant-nos un Bon Nadal i un Any Nou ple de Tendresa, Misericòrdia i Solidaritat.
I així és ella, amarada a més a més, de l'espiritualitat i el pensament de Pere Casaldàliga amb qui ella comparteix tant temps durant l'any.
Gràcies, Maritxu!

Epifanía


Tu nacimiento hoy Niño
rompe el silencio de nuestra noche
y el grito de tu Buena Nueva
descose cualquier certeza nuestra.


Eres soplo del Misterio
y como entonces
ahora
la Estrella que te anuncia
lo hace en pesebres de olvidados lugares.

Porque  hoy naces también
en una  Filipinas arrasada
o  en  las calles de Siria
y entre los emigrantes  muertos en nuestro cerco Ceutí.

Y sigues naciendo también
parido por miles de  Marías
sangradas en “maquilas”
en fábricas y burdeles.

Sin embargo
es contigo que en esta noche
nace la Palabra.

Palabra prometida
Palabra hecha carne
Palabra de un  Rescate.

Nuestra  Esperanza
se zurce a tus pañales
y preñada ya va nuestra vida
de la  Buena Nueva que nos anuncias.


                                                Maritxu

                                                          Navidad 2013