Cap verd

Cap verd
de Monica Cantieni

Edicions de 1984

Abril de 2013

 

És un llibre diferent, especial. No sabria com catalogar-lo.

A la nena li diuen Cap verd i és orfe. L'adopta una parella d'immigrants que viuen a Suïssa. Com diu ella "el meu pare em va comparar a la ciutat per 365 francs suïssos". I ella quasi no hi veu.

Li posen ulleres i li fan aprendre coses noves, sobretot paraules. Tenen un sistema curiós; posen noms de paraules en papers i les van posant dins de capses de mistos classificades: SEMPRE, ARA, MÉS ENDAVANT, MALALTIES, FLORS, UNA SOLA VEGADA, CONVICCIONS...

De totes les capsetes vessaven paraules: volaven per tota l'habitació quan la mare obria la finestra. A ella li feien mal d'ulls.  M'amenaçava de llençar totes les paraules i totes les capses si no les endreçava: també les que tenia en llaunes, apilonades a l'ampit de la finestra perquè eren paraules resistents al fred. L'avi les anomenava així. Les paraules de la primera infantesa ho aguanten tot. Però jo no les podia endreçar. Les paraules canviaven contínuament de capsa, d'ABANS a ARA i d'ARA a ABANS, d'ABANS a MÉS ENDAVANT, i a MÉS ENDAVANT n'hi havia cada vegada més, i a ABANS també, mentre que ARA estava cada vegada més buida, i hi havia paraules que no encaixaven enlloc, ni tan sols me les podia posar a la boca. Els feia posar nerviosos a tots, i això que encara no havia arribat a l'ADOLESCÈNCIA, que a la mare li feia tanta por com les factures més grosses.

La Cap verd es delia per els paraules i preguntava a tort i a dret. La mare era una mica peculiar, no l'acabes d'entendre. La família viu pendent de l'excés d'immigració, de què parla el govern, veu com s'han d'amagar alguns negres que treballen amb ells... La cap verd té una relació molt bona amb el seu avi que viu sol als afores. Parlen molt i és a l'avi a qui ella explica les seves coses.

La idea d'una Suïsa idíl·lica queda aquí desmitificada. Són els anys 70 i no tot és tan bonic ni fàcil.

És interessant i curiós i distret seguir l'evolució de la nena, les seves preguntes, com aprèn a viure en un món nou per a ella i com els seus sentiments van fent-se forts i seus.

No sé perquè però m'ha quedat com un regust d'aquest llibre. Crec que l'hauré de rellegir perquè tot i que m'ha agradat estic convençuda que és molt millor del que penso.