dijous, 18 d’abril del 2013

Cyrano de Bergerac


Cyrano de Bergerac
d'Edmond Rostand

Biblioteca de Catalunya

17 d'abril de 2013

Direcció: Oriol Broggi
Traducció: Xavier Bru de Sala

Actors: Pere Arquillué, Marta Betriu, Bernat Quintana, Ramon Vila, Jordi Figueras, Babou Cham, Isaac Morera, Pau Vinyals, Andrea Portella, Emma Arquillué
 
Fa 28 anys, el 1985, vaig poder gaudir del Cyrano amb Flotats. Tot i que tothom parlava molt bé de l'obra em feia un no se què anar-hi, com si fes traïció a Flotats. Però la posada en escena es tan diferent, el Pere Arquiullué es fica tant en el paper de Cyrano, que no vaig enyorar l'obra vista fa tants anys.
Tos els actors corren i parlen de pressa, i es belluguen... Cyrano posa un punt diferent entre els altres actors. Al començament costava d'entendre tot el que deien ja que els seients estan distribuïts deixant un llarg espai pels actors i això fa que entre les corredisses i el parlar sense micròfon -o això em va semblar a mi- costés una mica entendre'ls. Després, de mica en mica, es van calmant i hi ha més diàlegs i s'entén molt bé.
Pere Arquillué fa un Cyrano magnífic, ficat en el problema de  tamany del nas com a excusa perquè no agradi a ningú ni ningú no el pugui estimar. El problema és més en ell mateix i troba l'excusa fàcil. És valent i orgullós i el bon cor li surt per amor a la seva neboda.
 
 
El final de l'obra és molt bonic. Ell, ja gran, recitant de cor l'última carta que va escriure per la seva estimada.
El tema és prou conegut i si tornem al teatre una i altra vegada a veure aquestes obres clàssiques és per gaudir un cop més del bon teatre i de la bona literatura.

1 comentari:

Conzalo ha dit...

Hola Maripepa,

Nosaltres també varem anar-hi i també ens va agradar molt, inclús més que la versió de’n Flotats de fa bastants anys al Poliorama, que recordó menys natural, més “redit”? (“redicho”, en castellà), més declamant, poc directe. I la traducció al català de Xavier Bru de Sala , que per nosaltres podría haver estat difícil, ens va semblar clara i varem seguir-la bastant bé. I el grup d’actors, francament. En tot cas, l’obra de Rostand és magnífica per la barreja de comicitat, tendressa, estimació, romanticisme, honorabilitat, etc., un munt de coses.

Fins la propera,