diumenge, 24 de novembre del 2013

Espriu - He mirat aquesta terra


Espriu  
He mirat aquesta terra
Exposició


CCCB

24 de novembre de 2013


Comissari general de l'any Espriu: Xavier Bru de Sala


Exposició magnífica! Crec que és la millor presentació que s'ha fet d'una exposició al CCCB. I sempre són molt ben muntades.
Comença amb una fotografia gegant, de mida natural de la casa d'Arenys de la família Espriu, amb el mític jardí dels cinc arbres. És l'origen del món de Salvador Espriu i del mite de Sinera. I a l'exposició han fet coincidir cada arbre amb una etapa de la vida d'Espriu: la infantesa, la malaltia i la mort dels germans, el món mític d'Arenys, la Universitat i la Guerra.
Salvador Espriu va tenir una infantesa feliç. De família acomodada, amb el pare notari, passaven els estius primer a Arenys i després a Viladrau. Eren cinc germans i tot rutllava. Però quan tenia 7 anys, l'any 1920, tots els germans van agafar el xarampió. A ell se li va complicar i va estar quasi un any al llit entre la vida i la mort. Una de les seves germanes va morir de complicacions l'any 1924 i un any i mig després moria un altre germà d'una infecció a la sang.




PENDENT DE REDACTAR

Sota els estels de Ca l'Herbolari


Sota els estels de Ca l'Herbolari
Un infant a la Guerra Civil
d'Albert Manent


ARA llibres

Novembre de 2013


Aquesta col·lecció fa parlar sobre la seva infantesa a diferents personatges públics. Avui li toca a Albert Manent, fill de Marià Manent. 
Al pròleg ja ens diu que explicant la seva infantesa  en tindria prou amb quatre folis. Però havia trobat uns escrits del seu pare i del seu avi. I el llibre el que fa és anar alternant el dietari de Marià Manent i de Domingo Segimon, amb curtes explicacions de l'autor. 
Durant la Guerra Civil la família Manent es va refugiar a Ca l'Herbolari, a Viladrau. Lluny del soroll de les bombes i estrenant un silenci al qual no estaven acostumats. Marià Manent es va guanyar aviat la confiança i l'amistat dels pagesos dels masos de Viladrau; coneixia el nom dels ocells, de les flors el camp, dels cultius i sabia dels maldecaps de la gent del camp; un "senyor de Barcelona" que els entenia i que parlava de les seves coses com si hagués treballat sempre al camp. 
Albert, el fill, amb sis anys, aviat va acompanyar al pare i a l'avi, els escoltava i aprenia. 
El llibre et parla dels amics de Marià Manent: Carles Riba, Eugeni d'Ors, J.V.Foix, Jaume Bofill, Vinyoli, Teixidor... 
Més que memòries de l'Albert Manent és un recull d'escrits del pare i de l'avi. però és bonic de llegir. La prosa poètica de Marià Manent és esplèndida i els detalls sobre la guerra són curts però molt reals ja que tots hem sentit històries dels nostres pares o avis.  El fet d'haver-se d'espavilar per trobar quelcom per menjar, les peripècies per aconseguir que l'oli de la seva finca arribi fins a Viladrau... I també el fet de tenir amagats a casa uns quants homes i que els carrabiners se't quedin a viure a casa!
Un llibre que es llegeix bé i que l gent que és de Viladrau o que ho coneix a fons pot trobar-hi el nom dels seus amics o de les cases que coneixen. 

dimecres, 20 de novembre del 2013

La pell de l'home


La pell de l'home
de Josep Maria Madern


Columna

Novembre de 2013


Ens diu Montserrat Roig al seu pròleg: La pell de l'home és un llibre complex. L'autor, a través de diverses històries. ens diu, amb ironia, humor, candor o tendresa, que tots els personatges no són més que peces soltes d'un trencaclosques que només nosaltres, els lectors, podem reconstruir. Hi ha un escriptor al darrere que ens agafa de la mà i ens condueix pel seu laberint de personatges tot convertint-nos en els seus còmplices. Quan ens ha acabat d'explicar una història, ens porta cap a una altra on ens narra l'altra cara de la moneda. Josep M. Madern ens ha descobert, en aquest llibre, la singularitat, la diferència. Les emocions, a capdavall, sempre seran distintes dins la pell de l'home.

És un llibre molt curiós. Les històries són curtes, molt curtes. Sovint no acaben d'omplir ni la pàgina. Sempre comencen amb la descripció ràpida i simple del personatge: L'home alt, ferm i gentil .... la dona esvelta, bella i amable. L'home de mitjana edat, grassonet, amb americana blava... La dona de vestit gris i de llavis amables... I el final de la curta història és molt real, tret del dia a dia de la gent, amb reflexions que no esperes o que no havies pensat mai: El pare i el fill enfrontats. Les paraules gruixudes, el gest retingut, la violència soterrada, l'ull arruixat, la reprovació a punt i ¿per què cony el pare no ha sortit com volia el fill?
M'ha agradat i com és un llibre petit el deixaré a la tauleta de nit i de tant en tant en rellegiré alguna història... 

dissabte, 16 de novembre del 2013

Un rèquiem per a Salvador Espriu


Teatre Nacional de Catalunya
Sala Gran

15 de novembre de 2013

Espectacle a partir de l'obra de Xavier Benguerel "Rèquiem a la memòria de Salvador Espriu"
OBC/Polifònica de Puig-Reig
Coral Càrmina
Josep Maria Flotats
Direcció musical: Miquel Ortega


PENDENT DE REDACTAR























dimecres, 13 de novembre del 2013

Aniversari Júlia


Aniversari Júlia

10 de novembre de 2013

El diumenge vam celebrar l'aniversari de la Júlia que feia cinc anys.
No acostumo a posar aniversaris al blog però és que els pares i germans de la Júlia van preparar una festa amb molts detalls, tal com tenen per costum.
Els havíem regalat unes tovalles-pissarra per poder dibuixar-hi coses. La festa anava de Monster Hight i van fer galetes i un pastís amb nina inclosa. I aquest és el resultat.



Amb quatre fills i treballant tot el dia no sé d'on treuen el temps...
Per molts anys i que seguiu amb aquesta il·lusió!

divendres, 8 de novembre del 2013

Catalunya pren el vol

Catalunya pren el vol


8 de novembre de 2013


He rebut aquesta foto de la Vall de Bianya. El núvol és perfecte. Serà un símbol del nostre proper futur? Així ho esperem una pila de catalans!!!
Com ha dit un amic nostre: és un missatge que ens ve del cel!!
Mol bona foto! I és bo contemplar de tant en tant el núvols, la forma que prenen, què hi veiem nosaltres... No és perdre el temps; és meditar, pensar, tenir il·lusions... I tot això és bo, molt bo!


dimarts, 5 de novembre del 2013

Pissarro


Pissarro

Caixaforum
amb Isabel Larruy


5 de novembre de 2013

PENDENT DE REDACTAR

dissabte, 2 de novembre del 2013

El Corredor

Santuari de la Mare de Déu del Socors - El Corredor


PENDENT DE REDACTAR