diumenge, 15 de desembre del 2013

Barba-rossa


Barba-rossa
de Joan Pons


La Magrana

Desembre de 2013


Roger Genestar vivia a Maó. Era l'any 1512. No sabia llegir. Caçava ocells. 
Amb aquest estil sintètic, curt, clar, En Joan Pons ens explica la vida d'aquest noi jove que es dedica a caçar ocells i en sap tots els noms i també de de l'amenaça de pirates per tota la costa mediterrània. Un dia en Roger veu una esclava i s'enamora d'ella de tal manera que buscant-la travessarà regnes i terres i mars per trobar-la. La recerca el portarà fins a Constantinoble, al palau del temut i arrogant Hayr al-Din, conegut com Barba-rossa, el rei del mal. 
Més d'una vegada salva la seva vida gràcies als seus ocells. Tots els vaixells volen portar un ocell en una gàbia perquè canti i Barba-rossa s'enamora d'un d'aquests ocells. 
Quan Roger torna a Menorca ha canviat. S'ha fet gran, té diners, però sempre viu amb l'esperança de retrobar l'esclava. Es casa i té una filla. Quan la filla té catorze anys li explica un secret que la seva mare li va confiar abans de morir. Roger plora i s'abraça a la seva filla. I roman per sempre més a Maó. 
La història és bonica però el més bonic és la manera d'explicar-ho tot. És novel·la i poesia. És dolç, líric, tot i la bestialitat dels pirates. 
M'ha agradat molt i no descarto tornar-lo a llegir. La teva mirada llisca per les línies del llibre suaument, dolçament, i et dóna pau i satisfacció. És com llegir poesia plena de noms d'ocells, de plantes, i a la vegada amarada de vida i de força.