diumenge, 30 de març del 2014

Aniversari Jordi petit




Aniversari Jordi petit

30 de març de 2014




Ahir el Jordi petit va fer 3 anys i avui ho hem celebrat tota la família. I només faig aquesta entrada al blog perquè veieu quin pastís li van fer els pares! Tenen molta traça! La festa era de dinosaures, animalet que li encanta al petit, i el pastís tenia tots els colors de l'arc de sant Martí. 
I una fotografia  amb l'àvia... 



Calçotada


Calçotada
Prop de Tarragona

29 de març de 2014


Hem anat a fer una calçotada  a casa la Francis i el Pablo, antic company del Jaume. Jo potser feia 30 anys que no els veia. També hi havia altres companys i alguns amics d'ells que no coneixíem. 
Hem estat molt bé, amb un ambient molt agradable. Llàstima del vent que feia que ens ha fet dinar al porxo i abrigats. 
La Francis ha fet la salsa dels calçots i es nota que ella és del país i només amb la salsa ja haguéssim pogut dinar. Els calçots suaus i dolços i la carn a la brasa molt bona. 
En Jaume, sempre assegut i amb la cama alta, enguixada, ha trobat a faltar el fet d'ajudar i anar amunt i avall. Ja li donarem feina una altra vegada! 




És agradable retrobar antics amics i companys, parlar de coses viscudes fa anys i veure i assumir com hem anat canviant nosaltres i el nostre entorn.  
Com sempre que vaig a una casa de fora on viuen tot l'any penso que s'hi deu estar molt bé però... jo enyoraria Barcelona! Ells han canviat la gran ciutat per una casa als afores de Tarragona i n'estan molt satisfets. 
Ja hem quedat que hi tornarem quan els arbres fruiters que tenen al jardí estiguin curulls de taronges, que ens han assegurat que són boníssimes! 
Gràcies, amics, per la bona estona i els bons records!




divendres, 28 de març del 2014

L'analfabeta que va salvar un país


L'analfabeta que va salvar un país
de Jonas Jonasson


La Campana

Març de 2014


Del mateix autor que "L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra", és un llibre entretingut i divertit, apte per llegir a la nit al llit. A mi potser m'ha agradat més aquest que el primer. 
La Nombeko és una nena òrfena a Soweto que es dedica a netejar latrines. Però la seva facilitat pels números i la seva infinita curiositat la porten molt lluny del seu país, a Suècia, on acaba dins un camió ple de patates en companyia del rei de Suècia i d'en Holger II, bessó del Holger I, que oficialment són una sola persona... També es trobarà amb una comtessa que cultiva patates, tres xineses imprudents però eixerides, agents del Mossad, una activista que va contra tot i... una bomba de tres megatones de potència! 
És un llibre fàcil de llegir i agradable. Té tots els números per ser un supervendes per Sant Jordi. 

Les probabilitats estadístiques que una analfabeta nascuda als anys seixanta a Soweto arribi a l'edat adulta i acabi un dia tancada en un camió de patates en companyia del rei de Suècia i del seu primer ministre són d'una entre quaranta-cinc bilions set-centes seixanta-sis milions dues-centes dotze mil vuit-centes deu.
Això segons els càlculs de l'analfabeta en qüestió. 

La diferència entre l'estupidesa i la genialitat és que la genialitat té les seves limitacions. 
Pensador desconegut.

diumenge, 23 de març del 2014

Aniversari Ju





Aniversari Ju

23 de març de 2014

Ahir la Ju ca complir 5 anys. La Martina s'ha endut la llitera de baix de l'habitació on dormien juntes i ara la Ju té un racó perfecte per jugar a "casetes" amb les nines. I em va demanar cortines per la caseta i coixins. També li vaig fer una manteta per tapar les nines... I aquí hi ha el resultat!
Per molts anys, Ju!!! I que juguis força!









divendres, 21 de març del 2014

Ocells i llops


Ocells i llops
de Josep Maria de Sagarra


Teatre Nacional de Catalunya
Sala Petita


21 de març de 2014



"La nina del bosc va parir tres fills: dos llops i una lloba."




PENDENT DE REDACTAR



Ells no han volgut comprendre, doctor... I han abusat! I de quina manera! El meu pobre cor ja no s’aguanta. El meu marit s’entestà en què jo fos, per a ell i pels meus fills i per tot el món, això que sóc: una nina capritxosa, mimada, fràgil, amb uns pulmons petitets, inútils per a respirar els grans aires de la lluita i de la veritat...”, descriu Josep Maria de SAgarra a la seva protagonista, Lucrècia, en aquesta peça teatral.
















dijous, 20 de març del 2014

La Boqueria


La Boqueria

amb "Viu l'Associació"
Enginyers Industrials de Catalunya

20 de març de 2014


PENDENT DE REDACTAR

diumenge, 9 de març del 2014

Tom Sawyer detectiu


Tom Sawyer detectiu
Musical


Jove Teatre Regina

9 de març de 2014



Dramatúrgia i Direcció: Miquel Agell
Música. Marc Sambola
Lletres de les cançons: Lídia Linuesa
Actors: Marc Andurell, Marc Udina, Xavi Duch, Belén Alonso, Ferran Castells


Vam decidir anar al teatre amb els néts mitjans. Eren cinc i ens va semblar que aquest musical els podia agradar. 


Les històries de Tom Sawyer i de Huckleberry Finn, de Mark Twain, mereixen ser conegudes pels infants d'ara. I penso que després de veure aquesta obra potser voldran agafar el llibre i començar a llegir les aventures d'aquests personatges.  
El musical està molt ben muntat i entenedor pels nens. Crec que els més petits de 6 anys no devien entendre gaire coses però només el moviment i les cançons ja els podia agradar. 
Tom Sawyer es compra un pack de detectiu i el vol provar. Van a casa la tia Sally i allà es troben amb un mort, un robatori i una desaparició. Gràcies a les diligències dels dos nens tot es resoldrà de manera positiva. 


Les cançons són encomanadisses i al sortir els vam comprar el CD perquè ja anaven mig cantant-les. 
Hauríem de reconèixer més aquests teatres i aquests actors que es dediquen als més petits. Fan obres bones, les treballen perquè els nens les puguin entendre i de mica en mica van formant futurs addictes al teatre! 
Llàstima que a la porta del teatre el Jaume va ensopegar i va caure i el tenim enguixat amb una fissura a la ròtula. Esperem que aviat pugui tornar a fer la seva vida normal, que consisteix a no parar quiet ni un moment! 

dijous, 6 de març del 2014

La ratonera


La ratonera
de Agatha Christie


Teatre Apolo

5 de març de 2014

Versió i direcció: Víctor Conde
Actors: Mariona Ribas, Ferran Carvajal, Aleix Rengel, Xavier Bertran, Anna Gras-Carreño, Santi ibáñez, Joan Amargós, Isabel Rocatti


Porta ja 62 anys triomfant a Londres i Barcelona es vol afegir a l'èxit d'aquesta obra de l'Agatha Christie. 
Tots més o menys hem llegit i rellegit les obres d'aquesta autora però a mi se m'havia oblidat completament qui era l'assassí. Per tant vaig poder gaudir de l'obra amb la incògnita fins quasi al final, que ja vaig adonar-me de quin personatge era el culpable. I el que em va costar que el Jaume no em digués qui era! 
Acostumats al teatre d'ara, aquesta obra la veiem desfasada, antiquada, previsible, amb un vocabulari que et recorda els teus anys joves... Era el teatre que teníem quan érem joves i ens agradava. Ara hi vas i en gaudeixes però com a record, com a nostàlgia d'uns temps quan seies en un racó a llegir l'Agatha Christie o et ficaves al llit amb el llibre i no apagaves el llum fins que l'havies acabat. 
Els actors treballen bé i l'escenografia és correcta.


Diferents personatges es presenten en una casa aïllada per passar-hi uns dies. La neu fa que quedin aïllats i un policia es presenta a la casa per prevenir-los ja que s'ha comés un crim a la ciutat i han trobat un paper amb el nom d'aquella mansió. I una menció a la cançó "Tres ratoncitos ciegos". I pensen que per això hi haurà tres víctimes.
Quan acaba l'obra, un actor pren la paraula i es dirigeix al públic: ens fa còmplices del crim i demana que no diguem a ningú el nom de l'assassí. I si ho fem que ens atenguem a les conseqüències!
Naturalment, callem...


Pel fet de ser el dia de l'estrena el teatre estava ple de gent de teatre i de personatges públics. Nosaltres, a la fila 5, podíem contemplar tot el panorama de gent coneguda i al sortir teníem a punt una copa de cava. 


És curiós que aquesta obra ho ha pogut ser portada al cinema per una clàusula que especifica que mentre s'estigui representant no es podrà fer. Mai l'autora no hagués pensat que tindria tant d'èxit! Ella acostumava  a regalar els drets d'autor a familiars o amics. I aquesta vegada els va regalar al seu nét de 9 anys creient que l'obra es representaria uns 8 mesos. I encara ara està generant diners per a aquest nét que, ja fa anys, va fer una Fundació que és on van a parar aquests beneficis. 

dimecres, 5 de març del 2014

Tsili - Història d'una vida


Tsili - Història d'una vida
de Aharon Appelfeld

Club Editor

Març 2014



És l'any 1942 i estem en un petit poblet de Europa central. La Tsili és la petita d'una colla de germans. No és eixerida com ells i quequeja una mica. El pare malalt i la mare atrafegada amb la seva botiga, els germans estudiant i ella, sempre sola. Sovint es passava el dia en el pati jugant i al vespre algun germà l'agafava i l'entrava a casa. No feia nosa ni es queixava. Als 5 anys la van enviar a escola però aviat van veure que no era com els altres. Li costava retenir a la memòria el que li ensenyaven i les lletres de la pissarra la marejaven. Els pares es queixaven que no estudiava prou i ella feia el que podia. 
Quan tenia 13 anys va esclatar la guerra. Essent jueus van ser perseguits i la família va abandonar la casa, amb el pare malalt en un baiard, i els germans van dir a la Tsili que tornarien a buscar-la. Van pensar que a una nena petita i endarrerida com ells pensaven que era la Tsili ningú no li faria mal. I que guardaria la casa. La primera nit va ser terrible i tot va quedar destrossat; però la Tsili s'havia amagat i no la van veure. 
A partir d'aquí comença la fugida de la Tsili, el trobar-se sola o amb gent desconeguda, que li volien bé o mal, l'espavilar-se i, fins i tot, el conèixer l'amor. 
És un d'aquests llibres bonics de llegir, poètics, ben escrits, amb una història que no té res d'especial però que la manera de dir-ho tot la fa especial. 

Els refugiats no estaven contents. La tristor va desplomar-se sobre el nou dia lluminós. La Tsili no es bellugava del seu racó. Aquella aflicció també l'afectava i va entendre el que abans no havia entès: tot allò que havia estat no existia, ni tornaria mai més. Es quedaria sola amb ella mateixa per sempre. La criatura que duia a dins, ja que era dins seu, seria solitària com ella. Ningú no li preguntaria més: D'on? Com? I si li ho preguntaven, no contestaria. Ara encara estimava més en Marek i no només en Marek, la seva muller i els seus fills també. 
...
L'estiu va arribar sobtadament, càlid, generós, i els va donar ganes de viure. Els camins desembocaven en gorges verdes vorejades de grans arbres. La gent confluïa de tot arreu i evocava vacances d'estiu, moviments juvenils, descans estacional, tota mena de plaers juvenils oblidats. Aviat van sorgir paraules del vocabulari antic. Només la roba, com sempre, continuava deixant anar un tuf ignominiós.