dissabte, 31 de maig de 2014

Els dies feliços


Els dies feliços
de Samuel Beckett


Teatre Lliure de Gràcia

29 de maig de 2014


PENDENT DE REDACTAR

dimecres, 28 de maig de 2014

Perpinyà


Perpinyà
Amb els Enginyers Industrials

27 de maig de 2014


PENDENT DE REDACTAR

divendres, 23 de maig de 2014

El zoo de vidre


El zoo de vidre
de Tennessee Williams

Teatre Goya

22 de maig de 2014


PENDENT DE REDACTAR

dissabte, 17 de maig de 2014

Les dones de 1714





Les dones de 1714
de Patrícia Gabancho
Il·lustracions de Francesc Artigau

Columna

Maig de 2014



Molts llibres ens parlen últimament de la guerra de Successió i dels seus principals personatges. Però com passa sempre en aquells temps no es parla gaire de les dones. Les dones han estat sempre relegades a segon pla, rere els seus marits o pares, i sovint eren elles qui donaven les instruccions del que s'havia de fer o com havien de tractar els assumptes amb els altres estats. 

L'autora ha volgut retre homenatge a aquestes dones, sovint anònimes, escrivint uns relats d'aquella època amb personatges femenins que van ser claus per a la història. Malgrat els esforços que hi ha hagut de dedicar s'explica molta història i es parla poc de les dones, ja que no va quedar rastre escrit. Però s'agraeix aquest petit reconeixement que ens fa descobrir una cara diferent dels episodis d'aquella guerra. 
Cada capítol està dedicat a una dona i està escrit amb l'assessorament d'un historiador. Patrícia Gavancho, com bona periodista, diu que potser no sap tanta història,  però el que sap fer és preguntes; i així s'ajunten el historiador i la periodista i ens ofereixen una visió nova i diferent que es llegeix amb gust i s'agraeix. 
La reina Elisabet Cristina, l'espia Marianna de Coipons, Santa Eulàlia, La monja Manuela Desvalls, l'exiliada Maria Josepa Pignatelli, Magdalena Giralt, vídua del general Moragues, Maria Àngels Sala del Born... 
I les converses amb Francina Vila, Isabel Pérez, Joaquim Albareda, Jaume Clotet Quim Torra, Marina Espasa, Irene Brugués, Agustí Alcoberro, Lluís Pujal i Carrera, M. Àngels Sala. 

Diu Patrícia Gavancho:
Les dones protagonistes són les grans oblidades de la versió oficial de la història, però malauradament tenen molt poca biografia, encara. 
... No és un llibre de guerra sinó de país.
... Queda dedicat el llibre a la generació del meu fill, perquè al jovent pertany el món i la llibertat que vindran.

I a l'epíleg posa unes paraules de Salvador Sanpere i Miquel,  una cosa que hauríem de dir ben alt i ben fort perquè arribi a totes les orelles, encara que no vulguin escoltar: 
Lo que murió fue sólo un estado, una organización política, no un pueblo, y cuáles sean los destinos de ese pueblo en el futuro esto lo escribirán en la continuidad de los siglos sus historiadores. 

Només em falta comentar les delicioses il·lustracions de Francesc Artigau. Un plaer de llibre per llegir i per contemplar! 







El joc de l'amor i de l'atzar


El joc de l'amor i de l'atzar
de Pierre de Marivaux

Teatre Nacional de Catalunya
Sala Gran

16 de maig de 2014

Direcció: Josep Maria Flotats
Actors: Àlex Casanovas, Enric Cambray, Vicky Luengo, Bernat Quintana, Mar Ulldemolins, Rubèn de Eguia, Guillem Gefaell



PENDENT DE REDACTAR












dimarts, 13 de maig de 2014

Ruta del Quijote


Ruta del Quijote

del 8 al 12 de maig de 2014

Amb Teo i Ma. Clara, Pere i Montse i Xavier i Roser


PENDENT DE REDACTAR

diumenge, 4 de maig de 2014

Billie



Billie

de Anna Gavalda



Edicions 62



Maig de 2014




La Billie i en Franck són dos nens que viuen i creixen en un barri molt pobre, del quart món, diuen. Ell és un nen tranquil, solitari i una mica efeminat.  Ella, mal parlada i espontània, intenta que se l'accepti en els grups de nenes però no aconsegueix treure's de sobre la marca, l'estigma, del seu barri de Moriles. Tenen una infantesa infeliç i solitària, voltats d'intolerància i misèria moral i física. 

Un dia, a l'escola, els fan representar una escena de "Amb l'amor no s'hi juga" d'Alfred de Musset, i casualitat o no, a la Billie li toca en Franck de parella. Van a assajar a casa l'àvia d'en Franck i la Billie descobreix un altre món. Assagen molt i tant ell, fent de Perdican, com ella, de Camille, entren tan a fons en els seus personatges que dues frases de l'escena quedaran per sempre més en el seu vocabulari i els donarà força més d'una vegada. Quan en Franck està de baixa forma només necessita que la Billie li digui: Aixeca el cap, Perdican!, i quan és la Billie la que no té el dia és quan el Franck li diu: Què bonica que ets, Camille, quan els ulls et brillen!.
En el fons, aquests nens, crescuts sense amor ni carinyo, només necessiten que algú els digui una cosa agradable, que algú es fixi en ells per bé, per començar a volar i creure's que viuen ja en un altre món. 
Tot i que aconsegueixen sortir del barri sempre conservaran les reaccions que han viscut de petit, sobretot la Billie. 
Tota la història ens ve relatada per la Billie que l'explica a un petit estel, una nit que es troba amb en Franck, tots dos ferits en una muntanya. S'estimen molt, en Franck cuida molt de la Billie i la Billie és l'empenta i la vida pel Franck.
Tot i que al començament em va semblar que no m'agradaria gaire, ara penso que és un bon llibre que retrata molt bé els sentiments dels dos nens-joves i l'ambient que els envolta. I veus la grandesa d'esperit d'aquestes persones tot i que el món no els acompanya. Costa una mica acostumar-se al llenguatge de la Billie; això és el que al començament et fa dubtar. Quan t'hi acostumes, desitges que no s'acabi!