dijous, 24 de desembre de 2015

Nadala de Pere Casaldàliga


Poema de Nadal

24 de desembre de 2015


Una vegada més la Maritxu em fa arribar la felicitació de Nadal de Pere Casaldàliga. Gran, amb parkinson força avançat, té el cap ben clar i les idees encara més.
Gràcies Maritxu per fer-nos a mans les seves paraules!


dimarts, 22 de desembre de 2015

Tovalloles punt de creu


Tovalloles punt de creu

Ja fa molts anys, molts!, que la Sílvia va brodar a punt de creu unes tovalloles per a la seva germana. I va comentar que se les faria per casa seva però que li feia mandra perquè eren complicades de fer. Jo em vaig oferir de seguida: Ja te les faig jo! I vaig començar a bon ritme. Però era molta feina i a poc a poc vaig adonar-me que la meva vista no estava per fer punt de creu en una roba amb forades tan petits... Vaig agafar una lupa i vaig continuar. Però ni així... I van quedar enterrades al fons d'una bossa. La veritat és que només em quedaven el centre de dues banyeres però eren de tres blancs diferents i ni ara, operada de cataractes, era capaç de fer-ho. Vaig trobar una senyora que es dedicava a acabar feines com aquesta i li vaig donar. 
I el dia de Nadal vaig poder portar a la parella els dos jocs de tovalloles començats feia tant de temps! Ni se'n recordaven! Però els va agradar i van estar contents. I jo també! 











dissabte, 19 de desembre de 2015

Nadala 2015

Nadala 2015


dilluns, 14 de desembre de 2015

Nadala Abló Pkédé

Des de l'ONG Abló Pkédé us envio el missatge de Nadal. Com sempre intentem recollir els diners per un nou projecte. 

Si voleu entrar al blog pitxeu aquí.      

Gràcies a tots! 

Campanya de Nadal - Dapaong


Aules al col·legi Saint Paul a Dapaong

14 de desembre de 2015

Tal com explicàvem en el darrer post hem decidit ajudar a Mossèn Joan a construir unes sales-aules al col·legi que porten a Dapaong.
El pressupost és força alt però hi ha més entitats i gent que ajudarà en aquest projecte.
Nosaltres ens hem compromès a aportar-hi 4000,00€ i creiem que amb la campanya de Nadal ho podem aconseguir.
Comptem amb tots vosaltres!

Us recordem el número de compte corrent:
3025 0001 12 1433426758, a nom de l'Associació Abló Pkédé


I aprofitem per desitjar-vos a tots un feliç Nadal amb bona companyia i amb les petites alegries que fan la vida més fàcil i agradable a tots, començant pels que estan més a prop nostre i seguint per tots aquells que esperen una ajuda nostre per tirar endavant en els seus projectes de vida.

Bon Nadal i feliç 2016!!!



dijous, 10 de desembre de 2015

La vida dels elfs


La vida dels elfs
de Muriel Barbey


edicions 62

Desembre 2015


El vaig comprar com a llibre distret per a llegir al llit. El primer llibre de l'autora, L'elegància de l'eriçó em va distreure. Aquest l'he trobat un pal! 
Dues nenes, dos elfs, en dos països diferents, comunicant-se per superar unes circumstàncies especials... 
A més que el tema no és gens clar, tampoc no ho és l'estil de l'autora. 
"El Maestro va callar i la Clara es va capbussar en la seva reminiscència. Havien deixat obertes les finestres a l'aire suau de l'estiu, i se sentia la mateixa sonata al marge de la qual ella havia descobert el poema que unia els cors i travessava l'espai de les visions. Quan l'havia tocada dos anys enrere, la mateixa nit que l'havia conduïda en somnis a la Maria, hi havia hagut en l'aire un perfum de corrents i de terra mullada, però a història que contava la partitura li havia continuat semblant indesxifrable i el poema s'havia recollit en una bombolla de silenci. Ella va escoltar tocar la jove i se li va formar la mateixa bombolla al pit. Havia sorgit del no res i mirava intensament un lloc que li revelava la música en ell mateix.     -Té la inspiració de les nostres boires, però hi barreja una bellesa que li ve de la seva terra."
Hi ha moltes parrafades boniques de llegir però, per a mi, sense cap significat especial. Només la cadència, la música, fa que puguis acabar el llibre. 
Ho sento però aquesta vegada no puc recomanar gens aquest llibre... 

dissabte, 21 de novembre de 2015

Vilafranca. Un dinar de Festa Major


Vilafranca
Un dinar de Festa Major
de Jordi Casanovas

Teatre Lliure de Montjuïc

20 de novembre de 2015



Pendent de redactar







dissabte, 14 de novembre de 2015

Atemptat a París



Atemptat a París
13 de novembre de 2015

Una vegada més l'horror i el dolor han trucat a la porta d'Europa. Islamites radicals, fanàtics, han fet set atemptats a la vegada a la capital de França, buscant els llocs on la gent va el divendres al vespre a distreure's després de tota la setmana de feina. Molts morts, massa, molt horror, i molta por que ara queda en el interior de les persones que ho van viure de prop i dels que des de lluny s'ho miren pensant on serà la propera vegada... 
Això és el segle XXI? No ha servit de res l'experiència de la història? Hollande diu que estan es estat de guerra. És molt fort! Però també real. La llàstima és que com sempre pagaran justes per pecadors. Ara que els governs començaven, molt a poc a poc, a bellugar-se pels sirians que demanen asil, qui els acollirà? El temor que hi hagi algun infiltrat entre les dones, els nens i els vells farà que se'ls mirin amb lupa i això encara retardarà més l'acollida. 
És difícil la política. És difícil ser solidari en grans causes. I és terrible veure com creix aquest despit amb violència extrema dels islamites fanàtics contra els països que no són com ells. 
El Islam no és el perill. Són aquest reducte de persones que no admeten cap altre opinió que la seva i que tot ho resolen amb la mort. Al llarg de la història quantes morts en nom de un déu o altre! 
Però els governs s'hi han de posar, els polítics i la gent que està ficada en aquest món, que entenen com pensen aquesta gent  tenen l'obligació de seure, parlar i trobar solucions. No es pot permetre que en ple segle XXI s'hagi de viure episodis com els de divendres a París, plens de dolor, horror i barbàrie. 

divendres, 13 de novembre de 2015

Bossa per ganxet

Bossa per ganxet


La Nina fa ganxet un dia a la setmana a l'hora del pati. I li faltava una bosseta per portar el ganxet i la llana. Ili vaig fer a corre-cuita perquè no perdés res. 
És simple i ràpida però ha quedat divertida! I aquesta nena farà moltes coses perquè té traça i imaginació.


divendres, 6 de novembre de 2015

Molt soroll per no res



Molt soroll per no res
de William Shakespeare

Teatre Nacional de Catalunya
Sala Gran

5 de novembre de 2015


Pendent de redactar









divendres, 30 d’octubre de 2015

Coses que passen a Catalunya i petites incidències familiars

Coses que passen a Catalunya 
i petites incidències familiars 


Fa més d'un mes que vaig publicar l'últim post en aquest blog. Des de llavors han passat moltes coses a Catalunya, a casa nostra. Algunes les he pogut viure en primera persona; la majoria des de davant del televisor.
L'endemà de les eleccions m'operaven de cataractes i als dos dies en Jaume va relliscar amb la pluja per culpa d'una placa d'aquestes de ferro que omplen els nostres carrers, i es va trencar tíbia i peroné. Hospital, operació, i el dia que ja sortia al matí em van operar a mi de l'altre ull. Vam arribar a a casa que semblaven la família del pirata Patapalo amb la seva dona bòrnia! I un mes de repòs amb dues crosses. Jo vaig pensar aprofitar el temps a casa i avançar en aquest blog que tinc molt endarrerit. Però no comptava que la meva visió no seria la correcta fins al cap de més d'un mes... I em cansa l'ordinador, em cansa llegir... O sigui que repòs absolut d'activitats de les que m'agraden.
 A poc a poc comencem a veure'ns les orelles i compto que la setmana vinent ja farem una vida més normal.
Tenia moltes coses per explicar i com que tot passa tan de pressa penso que ja són coses passades, que ja no tenen perquè ser comentades un mes més tard. Però com aquest blog, tot i que m'agrada que el llegeixi força gent, en el fons és per a mi, com un recordatori, aniré dient quatre paraules de cada cosa que m'ha impactat.

- 24 de setembre de 2015. Piromusical de la Mercè



Com cada any ha estat molt bonic de veure i també la música que han triat ha fet que fos un espectacle complert. Des de temes de pop rock català, a jazz i electroswing, i rumba catalana. Ha estat també un homenatge a Joan Manel Serrat i ha estat emocionant quan als primers compassos de "Paraules d'amor· tothom ha encès les bengales i ha seguit la música, tan coneguda i estimada per tots, del nostre cantautor homenatjat. Ha acabat amb el "Cant dels ocells" amb el violoncel de Pau Casals i amb les paraules que va dir ell sobre Catalunya a la ONU.  Mira si en fa d'anys i com són d'actuals, i com les repetim.. I am a catalan... Va ser un gran català "practicant". No podien haver triat un any millor i una ocasió tan adient com aquests dies... 
Els focs, com sempre, magnífics i sorprenents i aquest any s'hi va sumar unes columnes de foc de 12 metres d'alçada que acompanyaven els focs i les paraules de Pau Casals. Magnífic!!!

- 25 de setembre de 2015. El dibuix que ha deixat muts als policies alemanys


És un drama i hi ha opinions per tot. Però jo penso quina és l'explicació que podem donar als nostres néts si ens pregunten què fem per aquestes corrues de gent, per aquests nens i aquests avis, que caminen dia rere dia com després de les guerres que ha viscut Europa. Ens horroritzem amb imatges del final de la guerra civil, de la gent que va marxar a l'exili, ... Ì d'aquests nens i avis? Què podem fer? Confiem encara en els governants que es van reunint cada setmana i mentre parlen permeten que es vagin tancant fronteres i aixecant murs? Tinc vergonya aliena i vergonya personal; em sento malament. El nen que ha fet aquest dibuix segur que queda amb seqüeles de tot el que ha viscut. Ens mobilitzem per tot i per aquest drama què fem? Mirar la TV i comentar com n'és d'horrorós... Però segueixo sense saber què fer. És massa gran el contingent de persones com perquè tu sola puguis fer alguna cosa. Només ens queda sumar-nos a alguna ONG i col·laborar-hi perquè dels governs no n'espero res, per desgràcia! 

- 26 de setembre de 2015. Preparant les urnes


Corria per internet:

Quan diumenge vagis a votar pensa que ets hereu/hereva de molta gent que ha lluitat pel nostre país. Per la democràcia. Per la llibertat. Per la dignitat. Quan diumenge vagis a votar pensa que el teu vot farà Història. Vota per tu i pels teus. I vota també per ells.
Per Guifré el Pilós, el pare de la pàtria.
Pels nostres comtes i reis que defensaren el territori de l'enemic.
Per la intel·ligència catalana de mestres eterns com Ramon Llull i Bernat Metge.
Pels segadors de 1640 que no acceptaren imposicions de fora.
Per Pau Claris, que digué prou a una corona que no és la nostra.
Pels màrtirs de 1714 que vesaren la seva sang per la teva llibertat.
Pels impulsors de la Renaixença cultural que ordiren el catalanisme de bell nou.
Pels organitzadors de les Bases de Manresa, que posaren els ciments de tot plegat.
Pels coratjosos voluntaris catalans a la Primera Guerra Mundial.
Per Prat de la Riba i Puig de Cadafalch, que van creure en la Mancomunitat.
Pels que s'oposaren al dictador Primo de Rivera, enemic del país.
Pel somni de Macià, mai complert, sempre desitjat.Pels mestres de la República, que educaren amb valors tota una generació.
Pels que deixaren la vida lluitant per la llibertat i la democràcia a la guerra civil.
Per la memòria de Companys, assassinat pel feixisme.
Pels que moriren al Camp de la Bota i a les cunetes d'arreu del país durant la repressió.
Pels exiliats que els arrancaren de la terra.
Pels que lluitaren contra la dictadura de Franco en públic i en privat.
Per Pau Casals, que explicà al món que som una nació.
Per Joan Fuster i els soferts defensors del català més enllà del Principat.
Pels impulsors del'Assemblea de Catalunya a les acaballes de la foscor.
Pels que feren la Marxa per la Llibertat i articularen la Crida.
Pels que han treballat i treballen per conquerir la llibertat des dels ajuntaments, des del Parlament i des de les institucions nacionals i internacionals.
Pels milers de voluntaris anònims que han fet possible coordinar la revolució democràtica més gran de la nostra història.
Pels vostres avis, els vostres pares, pels vostres fills, pels vostres néts.
Pels que varen marxar sense veure-ho i pels que ho veuran.
Pels que creiem que la dignitat no té preu.
Pels que creiem que la dignitat es guanya aquest diumenge a les urnes.

. 27 de setembre de 2015. Eleccions al Parlament de Catalunya



Gran dia per tots els catalans. I l'hem viscut amb l'ai al cor! Mirant la tele i veient com d'entrada aconseguíem la majoria absoluta. Després, a poc a poc, ha anat baixant i hem aconseguit una majoria d'independents al Parlament, 72 escons, però no la majoria de vots, 48%. Però les eleccions són així i aquestes es compten per escons. Per tant hem guanyat i podem tirar endavant el procés! Una participació massiva ens avala i la il·lusió de molta gent. 
Tal com sempre hem dit s'ha de respectar el resultat de les urnes, Però no tothom ho veu així i hi ha opinions per tots els gustos. 
Ara toca a Junts pel Sí i a la CUP posar-se d'acord. Esperem que ho facin i que ho facin bé. No els ho perdonaríem si no ho fessin... 

- 13 d'octubre de 2015. A declarar Rigau i Ortega






La consellera Irene Rigau i la ex vicepresidenta del Govern Joana Ortega anant a declarar com a imputades pel 9N. Molt ben acompanyades per membres del Govern i rebudes per molta gent a la porta dels Jutjats. Dones valentes que han sabut estar al seu lloc i han donat les explicacions que eren necessàries per aclarir els fets del 9N. Però no tothom se les escolta... 
Com ho explicarà això la història? 

- 15 de octubre de 2015 -  A declarar Artur Mas. Aniversari de l'afusellament LluísCompanys


No sé si mala intenció o despiste. Però els fem curts de gambals o dolents. El dia que el President Mas ha d'anar a declarar com a imputat pels posar les urnes el 9N és el dia del 75è aniverari de l'afusellament de l President Lluís Companys. L'any 1940, acabada ja la guerra civil, va ser un més dels molts morts sota la signatura del dictador Franco. I aquest mateix dies citen a declarar un altre President de la Generalitat. Casualitat? Massa coincidències... 


A primera hora del matí el President, amb la Presidenta del Parlament Núria de Gispert i l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau, han anat al cementiri  a la tomba de Companys a retre-li homenatge i al fossar de la Pedrera, on el van afusellar, a fer-li una ofrena. 



Tot seguit, el President i la Núria de Gispert han fet cap al Jutjat on una munió de gent esperava al President per fer-li costat. Han parlat de 6000 persones... 


Entre elles més de 400 alcaldes, amb les seves vares, el símbol del seu càrrec, esperant-lo a peu de Jutjat. Mas anava acompanyat per membres del Govern i la seva dona l'esperava a l'entrada.


Estava emocionat. Quan ha entrat Rigol i Núria de Gispert s'han abraçat emocionats... Hi havia també molts corresponsals estrangers que ja no s'havien mogut de Barcelona i que jo crec que s'hi quedaran una temporada...
A la sortida Mas ha saludat amb les 4 barres i s'ha posat la mà al cor en senyal d'agraïment. 



Després ha anat caminant, saludant els alcaldes i la gent que hi havia a les primeres files. Totes les vares dels alcaldes s'han alçat i han fet un camí d'honor al president.


Ha estat emocionant i m'he sentit orgullosa del President i dels catalans. Quin país tenim! Ja és veritat la nadala que vaig rebre l'any passat...


´
- 26 d'octubre de 2015. Carme Forcadell presidenta del Parlament de Catalunya


I finalment ja tenim Presidenta del Parlament! Carme Forcadell, presidenta de l'ANC, ha estat escollida pels dos partits que conformen la Majoria parlamentària. Han ofert un lloc a la mesa a la CUP però han declinat l'oferiment. 
Carme Forcadell té molta empenta i és intel·ligent; ha treballat molt pel procés i li devem molt. Penso que potser el càrrec li pot anar una mica gran d'entrada, però segur que en poc temps complirà amb els seus deures a la perfecció. És molt diferent parlar a la gent, a la multitud, fer una arenga, que no parlar amb la mesura que aquest càrrec comporta. Però ja l'estem veient aquests dies i crec que ho té molt clar. 
Ànims i força que venen dies difícils! Però ens en sortirem! 
Davant dels desafortunats i mal educats comentaris de Xavier Garcia Albiol, el millor és deixar el que corre per internet...


dimarts, 27 d’octubre de 2015

Océano África


Océano África
de Xavier Aldekoa

Península Odiseas

Octubre de 2015



Pendent de redactar

dijous, 24 de setembre de 2015

La història del nostre himne


Bon cop de falç
La història del l'himne 

24 de setembre de 2015
Festes de la Mercè


Hem sortit a passejar per Barcelona i hem fet cap al Born. Però no us parlaré de la història del Born ni de les seva troballes sinó de una exposició que hi ha temporal.
Només entrar al Born ja t'amares d'un aire nou, o d'un aire antic, que t'arriba al moll de l'os. És impressionant! 
L'exposició que hi ha aquests dies és sobre la història del himne dels Segadors. Jo ja l'havia llegit però està molt ben explicada, amb murals i, cosa que poques vegades trobes, amb un fulletó on t'explica tot el que diu en els panells de l'exposició. 
Els Segadors és oficialment l'himne nacional de Catalunya des de l'any 1993. Té l'origen en la combinació de la lletra d'una balada recollida al segle XIX sobre els fets de la guerra dels Segadors de 1640, i la música d'una cançó popular de sega, de to eròtic, Els tres Garberets. El 1892 el jove músic Francesc Alió va compondre la cançó, tot i que durant un segle diferents cançons van pugnar pe convertir-se en la referència sonora dels catalans. La lletra la va trobar en el Romancerillo Catalan de Milà i Fontanals que havia recollit Jacint Verdaguer de la seva mare. I la música li proporciona el canonge osonenc Collell. La tornada va ser una troballa d'Ernest Moliné i Brasés. L'any 1897 Emili Guanyavents va jutjar clerical i antiga la versió de Els Segadors i en va fer una nova versió, a petició d'Enric Morera que és qui la va harmonitzar. I és la que coneixem ara i cantem. 




 A meitat i finals del segle XIX els nacionalistes catalans emergents buscaven un himne. I van provar diferents cançons com Los néts dels almogàvers, Brindis a Felip V, El cant de la senyera, Plany, El cant del poble... però cap tenia la força col·lectiva de Els Segadors. Aquests anys la millora de les comunicacions va millorar la circulació de gent i idees per tot Catalunya , així com el naixement dels Cors de Clavé, l'Orfeó Català i el Cor Catalunya Nova. En un moment en què encara no existeixen els mitjans de comunicació de masses audiovisuals, la música serà el vehicle de transmissió de les aspiracions col·lectives. "Cantar junts permet sentir que som alguna cosa junts" com ha dit el musicòleg Jaume Ayats. 


 Al fons del Museu de la Música de Barcelona es conserva el que es creu que és el primer enregistrament d'Els Segadors, de l'any 1900.


A partir de 1897 Els Segadors es cantarà en diferents moments de repressió, manifestació o com a himne dels soldats que marxaven a la primera guerra Mundial. L'any 1923, amb Primo de Rivera, es prohibeix l'himne que no tornarà a ser cantat fins a la segona República. A partir de 1939, amb el franquisme, va ser prohibit i perseguit i es va voler imposar el Cara al sol. Després de la mort de Franco, es va cantar permetre cantar Els Segadors per primera vegada l'11 de setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat, la primera gran manifestació del catalanisme després de la Guerra Civil. Recordeu també que a la inauguració dels Jocs Olímpics del 1992, a Barcelona, es va sentir a tot el món l'himne dels Segadors, abans de la Marxa Reial.
El reconeixement oficial del himne no va ser fins a l'any 1993 amb l'aprovació de la llei corresponent i la seva oficialitat va quedar recollida al nou Estatut del 2006 després d'un procés que havia trigat 114 anys a completar-se.


Un himne és, o aspira a ser, un element compartit entre totes les persones que habiten un país; és un petit resum de la seva història o una exaltació d'un període concret del seu passat. Un himne és un instrument per expressar-se, però també un element de reivindicació i fins i tot de protesta. 
Hi ha països, com Suïssa, que aquest any estan votant per si la majoria vol canviar l'himne del seu país. 
I l'exposició ens proposa que diguem si alguna de les cançons que es van fer servir quan Els Segadors estava prohibit, o abans que fos més conegut, ens agrada més com a himne de Catalunya. Totes les cançons que proposa són boniques, unes amb més força que d'altres, però jo em quedo amb Els Segadors. Tot i que la Balenguera, que es cantava a Mallorca quan tot estava prohibit m'agrada molt. Hauríem de fer reviure aquestes cançons que els nostres fills i néts, en la seva major part, desconeixen.
Deixo aquí la llista amb el gust i el plaer d'haver visitat una petita-gran exposició! 
- La presó del Rei de França, tradicional del S XVI
- Catalunya, comptat gran, tradicional S XVII
- Bac de Roda, tradicional S XVIII
- La muixeranga, tradicional S XVIII
- L'emigrant, Amadeu Vives/ Jacint Verdaguer, 1894
- El cant de la senyera, Lluís Millet/Joan Maragall, 1896
- Plany, tradicional/Jaume Massó, 1897
- La santa espina, Enric Morera/Àngel Guimerà, 1907
- La balanguera, Amadeu Vives/Joan Alcover, 1926
- Cançó d'amor i de guerra, Rafael Martínez Valls, 1926
- El cant del poble, Amadeu Vives/Anselm Clavé/Josep Maria de Sagarra, 1931
- El més petit de tots, tradicional/Pere Quart, 1937
- D'un temps d'un país, Raimon, 1964
- L'estaca, Lluís Llach, 1968
- La fera ferotge, Ovidi Montllor, 1968
- Els Segadors, Francesc Alió/Emili Guanyavents, 1897