Josep Llimona

Un passejada per l'obra de Josep Llimona
amb Isabel Larruy

Museu Europeu d'Art Modern -MEAM
Barra de Ferro 5

3 de febrer de 2015


En retre-us homenatge a vós, el reto a tots els artistes de Catalunya, als artistes i literats, que són la gent més selecta de la terra.  
Francesc Macià, a L'homenatge a Josep Llimona .1931.

A finals del segle XVIII el senyor Gomis, mercader, volia fer-se una casa com les del carrer Montcada i va comprar dues casetes a dues germanes al carrer Barra de Ferro i es va fer construir un palau magnífic, el Palau Gomis, d'estil renaixentista. El nom del carrer, Barra de Ferro, ve del fet que hi va fer col·locar moltes canonades de ferro perquè les aigües anessin a les clavegueres del carrer Montcada.  

A la guerra del Francès el Palau va ser confiscat i un mariscal de les tropes franceses, Giuseppe Lechi,  en va fer la seva caserna. Més tard van voler fer com un cordó defensiu que unís Les Rambles amb la Ciutadella i per construir el carrer Princesa van partir la casa. Llàstima perquè es van perdre uns jardins molt bonics i part de la casa. També va ser seu del Gremi de Sabaters. 

Cap a l'any 2000 una holandesa va comprar el Palau i el va fer restaurar conservant tot el que va poder. 

Però no va ser fins al 2011 que gràcies al nou propietari, l'arquitecte José Manuel Infiesta, que va restaurar el Palau i el va adequar i en va fer un museu de col·leccions d'art figuratiu. 

A la primera planta hi trobem l'obra de Josep Llimona, magnífica i ben posada i als dos pisos superiors hi ha actualment una col·lecció de hiperrealisme. Sembla que l'arquitecte Infiesta compra les pintures que l'impressionen o que hi veu quelcom diferent i va engrandint la col·lecció. 

Lluís Permanyer ens descriu així el primer pis i, com jo no ho faré pas millor, el transcric per recordar-ho. 

No es va estar de res i el resultat és d'una magnificència singular. L'ornamentació original es repartia amb generositat i eficàcia pertot. La peça més espectacular era el gran saló principal, del qual no se sap exactament la data de la seva construcció. Constitueix en un impressionant espai cúbic regular de nou metres de costat. Si la resta d'estances es van decorar amb sostres pintats, estucats i motllures de guix, en aquest saló l'ornamentació s'enriqueix a més a més amb un fris   ample i esculpit en relleu amb grups de mènades o figures femenines cisellades per una mà professional i molt afinada.  Pot ser definit com el conjunt barroc  català tardà. inspirat en un neoclassicisme civil francès, el més rellevant a l'època. 

Josep Llimona representa una època. Va guanyar una beca amb aquesta obra i va poder anar a Roma. 

Va agafar el final d'un temps en què només es podia representar a la dona amb els ulls baixos, pudorosa. 

De mica en mica la dona va agafant el seu espai i ja pot enlairar la mirada i fins i tot insinua alguna nuesa. Comença amb la mare alletant, 

algun nu mig tapat pels braços, 

i de mica en mica ens entusiasme amb les seves escultures. 

La classe burgesa, que vivia a l'eixample en pisos grans, li demanen obres d'una mida que puguin tenir al pis. I així trobem moltes obres petites d'una perfecció infinita. A les seves obres es veu com les figures surten, com sorgeixen de la pedra, del marbre o de la terracota, No ha fet la figura i l'ha col·locada a sobre. És un tot i enlaira la figura, l'eleva. 

Els altres dos pisos hi ha una mostra molt moderna. La majoria de quadres semblen fotografies i alguns d'ells amb significats ben curiosos. No em va entusiasmar tot i que hi reconec un mèrit important. 

El Guernica vist per Martí Teixidor és esgarrifós. Impressiona i fa angúnia. Però ha volgut expressar el que ell pensa que Picasso sentia al pintar aquest magnífic quadre. Em quedo amb el de Picasso... però reconec que hi ha treballat a fons i que si te l'expliquen, com va fer la Isabel Larruy amb nosaltres, l'entens i t'hi reconcilies. 

I aquesta escultura que està donant la volta al món, feta de capes primes...

Un Palau que no coneixia, un conjunt d'obres de Llimona que no havia vist mai jjuntes i unes pinzellades d'art modern, que em costa més d'entendre. Un bon matí!