dijous, 30 d’abril de 2015

Una giornata particolare


Una giornata particolare
d'Ettore Scola

Una producció de La Perla 29

Biblioteca de Catalunya

29 d'abril de 2015


Direcció: Oriol Broggi
Actors: Clara Segura, Pablo Derqui, Marcia Cisteró

L'Antonietta s'ha llevat d'hora. havia de planxar i tenir a punt tota la roba pel marit i la nombrosa prole familiar. Avui era la desfilada en honor de Mussolini en presència de Hitler. I tots estaven molt emocionats. Quan tots són ja fora ella seu, descansa. És una dona infeliçment casada, que treballa tot el dia, i només l'enlluerna la figura de Mussolini. No pot anar a la desfilada però és feliç pensant en Mussolini i en Hitler i amb els seus fills aplaudint amb tothom. Per circumstàncies fortuïtes fa coneixença amb el seu veí, un noi jove que viu molt malament aquest gran dia. Parlen, s'expliquen... ella troba algú que l'escolta i ell s'acull a una persona que potser el podrà entendre. L'Antoinette descobreix les contradiccions que té la vida i aquestes hores amb el seu veí canvien la seva concepció de la vida per sempre,. Tota l'obra és com un duel interpretatiu entre tos dos. 
En el cine es va poder veure amb la Sofia Loren i el Marcel·lo Mastroiani. I en teatre amb Josep Maria Flotats i l'Anna Lizaran. 
Treballen molt bé i et fan veure la força dels sentiments i tot el que portem a dintre nostre i què fàcil resulta treure-ho quan hi ha algú que t'escolta. Encara que no sigui fàcil entendre-ho, comprendre-ho, acceptar-ho... Però pot més les ganes de sentir-te acompanyat, de sentir-te necessari per algú que totes les idees preconcebudes al llarg dels anys. 





dimarts, 28 d’abril de 2015

Leopoldo Pomés


Leopoldo Pomés 

Exposició a la Pedrera
amb Isabel Larruy

28 d'abril de 2015



Em feia mandra anar-hi.No em sonava el nom i no em venia gaire de gust anar a veure fotos. Per sort tinc per costum anar als llocs encara que em faci mandra perquè va resultar una exposició molt bona i, a més, divertida. I l'autor, en Leopoldo Pomés, i tant que és conegut! Encara que només sigui perquè és qui dissenya cada any la campanya de Nadal del cava Freixenet, la noia bombolla! I després, veient les fotos, va fer anuncis de quantitat de productes que van inventar-se o van sorgir quan jo era jove. I els recordo... 
Les mitges de nylon, que no s'arrugaven,


la mantellina per altres usos quan ja no era obligatori portar-la en entrar en una església,


el banyador, sencer! sobretot...


la casa Meyba i les camises de tergal, que no s'havien de planxar, que va anar a fotografiar-les en un bosc on hi havia hagut un incendi per fer ressaltar més el color blanc.


les ulleres, i va introduir persones de més edat amb ulleres, que eren les que en principi en necessitaven més,


les enagües que s'adaptaven al cos de la dona sense arrugar-se,


els toros contemplats per nens des del darrere de les rodes d'un carro i


una meravella: una noia amb banyador sobre la sorra de la platja; les corbes del seu cos semblen les de la sorra, La fotografia és d'una bellesa excepcional! 


Al començament havia d'anar a buscar models estrangeres; les del país trobaven poc decorós segons quin tipus de fotografia. Però aviat va sorgir una Teresa Gimpera que aviat va voler demostrar que les noies de Catalunya eren també modernes i va fer molts anuncis amb ell.



Leopoldo Pomés és nascut a Barcelona i va començar amb el grup Dau al Set; i fins ara que encara treballa. Fotògraf, publicista, cineasta, dibuixant, poeta, empresari i gastrònom. Aquí deixo un poema que em va agradar molt. 


També és curiós que a l'entrada de l'exposició hem vist una columna gravada que normalment no es veu. La va fer Gaudí en desagravi a la sra. Güell que es quexava que una casa amb tants racons i corbes impedia col·locar mobles com Déu mana. A la columna s'hi pot veure gravat: oblida i perdona. 





diumenge, 26 d’abril de 2015

Primera Comunió Martina

Primera Comunió Martina

26 d'abril de 2015



La Martina ha fet la Primera Comunió. Té 10 anys i l'ha fet sola ja que cap altra nena o nen de catequesi els anava bé aquest dia. I ha estat molt bonic i participatiu. Ha rebut la Comunió enmig de la missa de diumenge, amb els seus pares, germanes, avis i família i amics i amb al comunitat de fidels que tenen per costum anar a aquesta hora a missa.
Ens va convidar amb aquest collage:


Anava vestida molt maca, amb un vestit gris i un jerseiet blanc. I jo li he posat, com a la Berta, la medalla que va portar la meva àvia en la seva Primera Comunió. I la meva mare, i jo. Penso que són detalls que ens uneixen als avantpassats; mentre pensem en ells no moren del tot... I a la meva àvia me l'estimava molt...


El capellà ha explicat que la Martina rebria la Primera Comunió i l'ha fet participar molt en l'Eucaristia. Només començar el Jordi, la Marta i la Martina han pujat a l'altar. Primer la Marta ha dit unes paraules molt ben dites, després la Martina i finalment el Jordi. Explicant una mica el procés de la nena i de la família i el perquè de fer la comunió.


La Martina s'ha escrit ella mateixa el text i el poso aquí perquè és espontani i molt bonic: 

Fer la comunió és xulo, és com entrar a un món nou i fer coses que no t'esperes. M'agrada pensar que tens a Déu a dins i que et dóna força. Pensar això et fa sentir molt bé, saps que tens algú que t'escolta i li pots explicar les teves coses. Algú que sempre et fa cas, que et perdona i t'anima a seguir endavant.
Gràcies per compartit amb mi la meva primera comunió!
Martina

Aquesta nena és un sol!




Abans de les pregàries


i la pregària del padrí, del Maurici, en nom de la família. Perquè hi ha hagut moltes pregàries, algunes d'elles d'amigues de la Martina.

PRIMERA COMUNIÓ MARTINA
26 d’abril de 2015

Martina,

Cada any et porta noves vivències, nous amics o amigues i, a vegades, algun retrobament. Amb algunes d’aquestes persones viuràs experiències intenses, amb d’altres veuràs que els vostres camins es separen i potser no els tornaràs a veure i, amb alguns pocs, tindràs la sort de compartir molts i molts moments més en el futur. Si, alguns et faran riure però d’altres potser plorar, n’hi haurà que faran molt soroll i dels que passaran desapercebuts. En qualsevol cas, cada un a la seva manera i amb diferent intensitat, deixarà la seva empremta en tu.

El que també vull que sàpigues és que, a més a més, hi ha un grup especial de persones al teu voltant a qui no has escollit, que t’han vingut donats i que també formem part de la teva vida. Som la teva família.
La família podrà estar més a prop o més lluny, però sempre estarà al teu costat.
La família participarà més o menys del teu dia a dia, però sempre s’emocionarà amb el que tu vius.
La família compartirà o no les teves opinions, però sempre et recolzarà.
La família et farà més o menys petons i abraçades, però sempre t’estimarà.

Recorda que Jesús és també part de la teva família; estigues doncs al seu costat, emociona’t amb el que ell va viure, recolza’l en qualsevol situació i, sobretot, estima’l tant com puguis. Ell, al igual que tots els que som i ens sentim part de la teva família, també ho farà.

Maurici



La Martina ha pujat a l'altar al moment de la consagració i després tots els nens que hi havia a l'església també han voltat l'altar. Feien goig! Tants nens no és corrent avui en dia...



I finalment, després de la Comunió que ha fet ella sola davant l'altar ha estat l'hora de les felicitacions, els petons i les fotos amb família i amigues.




































Ja a casa seva ens vam trobar amb un bufet amb el dinar i després el pastís, que vaig fer jo, igual que a la Berta, amb la seva inicial a sobre.




I amb la bessonada de la Crsitina i el Raúl.



I amb regals...



I això és el record que ens endurem al marxar. És fet a a casa i és molt bo!


I la sorpresa és que es va presentar una noia que feia bombolles enormes de sabó. Era pels nens però els grans ens hi vam afegir i va ser molt divertit!



















I així vam acabar el dia. Una mica ensabonats però amb el bon record de la Martina, conscient de la importància del dia i contenta d'haver fet un pas més en la seva vida, ja de nena gran, i acompanyada de tanta família i amics, de tan amor!