dissabte, 16 de maig del 2015

Bodes d'or del Gabriel i la Maria Àngels


Bodes d'or del Gabriel i la Maria Àngels

16 de maig de 2015 -va ser el 1 de maig-



Ha estat un dia molt bonic! Ja és prou important i motiu de felicitat que una parella arribi als 50 anys de casats estimant-se i convivint feliços, acompanyats de fills i néts. I de família i amics. Però és que a més el Gabriel i la Maria Àngels són especials. Són una parella discreta, que no es fa notar, però que deixa empremta en tothom qui els coneix i els tracta. El Gabriel, alt com un santpau, és un sant baró que tot el que té d'alçada ho té de bonhomia i segur que no et deixarà mai penjat! Sembla que no hi sigui i sempre està amatent al que necessitis o facis. I estima amb carinyo a la Maria Àngels... Ella és forta i decidida. Sap el que vol i el que vol és que tothom qui la volta estigui bé i content. Sap estar al seu lloc i sempre endevina on fa falta o on la necessiten. I s'estima al Gabriel amb tot el cor... És una parella amb qui dóna gust compartir camí. Gràcies, doncs, per comptar amb nosaltres en un dia tan assenyalat, per comptar-nos entre els vostres amics. Sabeu que hi som i que sempre ens tindreu a prop. 


Primer hem tingut una Eucaristia a Sant Pau del Camp, on es van casar. És petita i recollida, però aquelles pedres antigues ajuden a trobar-t'hi bé, a sentir-t'hi acollit. La Coral de la Comunitat de Casp ens ha acompanyar amb els seus cants. Jo, que no entenc de música, destacaria el Parenostre de Montserrat i el poema de Salvat Papasseit "Dóna'm la mà..." musicat per Josep Crivillé, que ha estat preciós! El poema ja és prou bonic però, a més, amb música, és una meravella! També un dels néts, en Marc, ha tocat "Un dia de novembre" de Leo Brower, amb la guitarra i ha estat molt bé! 


A l'homilia en Francesc Roma ha fet el símil amb un castanyer que m'ha agradat molt i ho explicaré en un altre entrada. 


Un gest bonic ha estat a les ofrenes quan els tres fills, tots de l'alçada heretada del pare, han ofert els ciris del seu baptisme. Jo, que no sóc ningú de la família, em sentia orgullosa en veure'ls. Imagineu-vos els pares! 
Després hem anat cap a l'hotel i allà, després d'una esplèndid aperitiu ens hem assegut a dinar. Ens ha tocat una taula molt agradable, amb persones amb qui tenim avantpassats comuns, gent que s'estima la terra, les seves arrels, i al mateix temps es dediquen a fer feina pel país, per les persones, gent amb força anys a l'esquena però amb un esperit i unes ganes de fer coses que ja voldrien molta gent de 50 anys!. Hi havia vida a la taula, molta vida! Hem parlat molt, molt. i feia temps que no tenia una conversa tan interessant i agradable, tan natural i senzilla, com la d'aquest dinar. Gràcies, una vegada més, Gabriel i Maria Àngels, per saber triar tan bé els companys de taula!. 
Després uns quants néts han tocat un parell de peces de música interpretades amb diferents instruments. És una cosa que envejo ja que la meva trista oïda no em permet distingir un do d'un fa però em deixa gaudir de la música i sobretot, de l'orgull d'uns avis amb uns néts que toquen per a ells.


I una noia ha cantat, acompanyada per la guitarra, "Els vells amants". Bonic... 
Els fills han llegit un curt text als pares i fills i néts els han regalat un ram fet, no amb 50 roses, sinó amb 50 cors de paper fets per ells. Detalls, detalls... La Maria Àngels els ha transmès com a herència el seu gust pels detalls... 



Nosaltres, la colla del grup de  la Comunitat de Casp que érem allà amb ells els hem portat un àlbum amb fotos dels vint anys que fem camí junts. Viatges, sortides, dinars, reunions... una mica de tot, un àlbum també ple de vida, de la que hem compartit durant 20 anys. 


Ha costat aixecar-nos i marxar. Estàvem molt a gust. Però ja era hora i a poc a poc hem anat retirant-nos 
Moltes felicitats Gabriel i Maria Àngels, Maria Àngels i Gabriel!!! Seguiu essent com sou i deixeu-nos seguir compartint moments com aquest amb vosaltres. Com aquest i els que vinguin. Que els amics hi som sempre, a les verdes i a les madures! 
També és bo de comentar el detall que ha tingut aquesta parella. Han demanat que tothom qui volgués fer un regal ho fes posant diners en un compte a nom de Abló Pkédé, la ONG que fa uns anys vam fundar aquest grup d'amics per ajudar a projectes de sanitat i educació a Àfrica, sobretot a la part de Benin, Senegal i Gàmbia. Un fet que els honora! 
I acabo amb unes paraules que fa anys que tinc al cap i m'agraden i que ells han escollit per posar al final del llibret de l'Eucaristia. Són paraules de Dag Hammarskjöld, suec, que va ser Secretari General de l?ONU i que l'any 1961 va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau. I diu:

Per tot el que ha estat, gràcies!
A tot el que ha de ser, sí!