dilluns, 25 de maig del 2015

Primera Comunió Jana


Primera Comunió Jana

24 de maig de 2015


La Jana ha fet la Primera Comunió. Ella ha volgut anar vestida de blanc perquè totes les nens hi anaven. Estava molt maca i molt contenta. 
Penso que amb quasi 10 anys ja s'adonen una mica del que significa entrar una mica més en la comunitat de cristians. I espero que es vagi posant al dia i no quedi tot en un dia maco i emotiu sinó que entengui de mica en mica l'evangeli i la figura de Jesús a la llum de nostres temps.


Quan hem arribat a l'església jo li he posat, com a la Berta i a la Martina, la medalla de la meva àvia. Em fa molta il·lusió i m'emociona cada vegada. Sembla com un cordó umbilical que va unint les dones de la família...


L'església, petita i recollida era adient per la Comunió. Tota la família l'hem acompanyada i ella s'ha sentit recolzada en tot moment. Han fet una pregària cada nen i nena que feien avui la Comunió.


Després hem anat a casa nostra perquè dues famílies nombroses no caben en qualsevol pis, i hem tingut un dinar alegre i divertit. Dóna gust veure tants nens i nenes i, en aquest cas, també joves, junts i participant d'una mateixa festa que cadascú es mira de la seva manera però que celebrem tots junts. 
La pena és que els altres avis no han pogut ser-hi per una inoportuna pneumònia. La Nina ha estat a la cerimònia religiosa però després ha volgut quedar-se amb en Miquel a casa seva. Els hem trobat a faltar.







El Jordi i la Marta li han regalat una ceràmica per penjar a la paret dient: "Jesús t'estima" i al darrere amb aquest escrit:

Jana, estem molt contents de compartir amb tu la teva primera Comunió. 
Avui prens el camí de la Pau:
         La Pau amb Tu mateixa
         La Pau amb els Altres
         La Pau amb el Món
         La Pau amb Déu
Recorda que ens tens a prop!

El pastís l'he fet jo també, com a les altres nétes, amb la seva lletra com a guarniment. Li ha agradat i ella ha repartit un dibuix fet d'ella amb un recordatori de xocolata.


Tot és molt diferent d'abans. Recordo les estampes de Primera Comunió meves, més semblants a les de la meva mare que no pas a les dels meus fills, amb un vers darrere de Verdaguer o fet a casa... Els nostres fills ja van dibuixar ells mateixos la seva estampa de recordatori i el vers era fet de la meva mare. Ara, ni estampa ni vers. La Jana un dibuix molt maco però no es fa ni això. Tot canvia excepte l'essencial: l'entrada d'una nena al món adult cristià de mà dels seus pares, dels seus avis, de la família, dels amics, de la comunitat cristiana. Per molts anys!