Duna

Duna
(diari d'un estiu)
de Muriel Villanueva

Babulinka books

Gener 2016

El vaig regalar a la meva néta i com tinc per costum li demano després per llegir-lo jo. Sobretot si l'hi ha agradat. 

La Duna és la mitjana de tres germanes i a l'estiu la mare, vídua, decideix deixar-les a casa l'avi, a la platja, i marxar ella sola. Necessita desconnectar una mica. La Duna es veu venir un estiu molt avorrit amb un avi que no està gaire alegre, en un poblet petit i fent com a deures del seu professor un diari d'estiu: escriure cada dia una mica del que li passa o sent. Però entre el secrets de l'avi i un noi que ha conegut al bosc tot apunta que l'estiu no serà tan avorrit com li semblava. El llibre és, doncs, el diari de la Duna. 

Pot semblar un tema tonto, banal, vist... però no ho és. És bonic veure com aprèn a entendre i compartir els problemes o tristeses dels adults, com es va fent gran en un període tan curt de temps. Els personatges estan molt ben retratats i, sobretot, el que veig jo en aquests tipus de llibres, és que es parla molt naturalment de situacions que a mi, encara ara, em sobten i potser no sabria ni com reaccionar davant una pregunta de la meva néta. El tema de la transsexualitat està tractat d'una manera molt natural i senzilla. Però jo em plantejo preguntes que segurament la generació d'adolescents que llegiran aquest llibre no se les plantejaran.

M'ha mirat: "Què escoltes?". Jo no m'havia adonat que encara portava els auriculars posats! M'he tret el de la dreta i l'hi he ofert: "Només el silenci". El Max ha agafat l'auricular i se l'ha posat: "M'encanta el silenci!.