dijous, 23 de juny de 2016

Júlia, el desig - Ramon Casas al Cercle del Liceu


Júlia, el desig
Ramon Casas al Cercle del Liceu

22 de juny de 2016

Com a cloenda de les aules universitàries d'Enginyers hem anat a visitar l'exposició Júlia, el desig, al Cercle del Liceu.

Júlia Peraire va ser la musa, l'amant, l'esposa de Ramon Casas i ara el Cercle del Liceu li ha ofert una exposició de pintures de col·leccions privades que és un goig de veure. 
Començant per "La Sargantain", la pintura que il·lustra el tríptic, que és propietat del Liceu i que per a mi és la millor pintura que en Casas va fer de la Júlia, fins a omplir tres sales del Cercle on podem veure les diferents etapes de la vida d'aquesta musa. 
Casas va voler pintar només a la Júlia fins que ella li va demanar que pintés algú més perquè estava molt cansada de posar cada dia. La Júlia és molt natural i en Casas sap captar-li sempre el punt d'humor o el tarannà de cada moment, de cada dia. 
La família del pintor mai nova acceptar-la, com a parella primer i com a dona després del pintor. Va arribar un moment en que en Casas es casa amb ella perquè pugui heretar sense problemes i en el testament fins i tot especifica els regals que li havia fet perquè no hi hagués dubtes i no li prenguessin res. Quan va morir, la Júlia va tornar a Sant Gervasi, a casa dels seus pares, i no es va saber res d'ella fins a la seva mort. 
M'agrada l'expressió de la seva cara. S'ha de tenir en compte que quan va conèixer al pintor ella tenia només 17 anys i ell més de 40. La pinta sensual, amb uns ull que enamoren... Més tard, quan vol que la societat la reconegui com a esposa li fa lluir vestits i demostra la seva habilitat amb les diferents textures dels teixits. I arriba un moment en què ens fa veure com a la Júlia li avorreix aquest ambient que no la reconeix, com nio li agrada vestir-se "de festa" i com es cansa de tanta pose... 
Els quadres que més m'han agradat són els que us deixo aquí, tot i que en posaria molts més... 



La sargantain


I fora ja d'exposició a la sala de Fumadors






I, a més, hem pogut veure una mica el Cercle del Liceu que jo, particularment, no coneixia.





dimarts, 21 de juny de 2016

Creuer Rhin - Mosela


Creuer Rhin  - Mosela

del 13 al 20 de juny de 2016

Amb Politours



Pendent de redactar

dimarts, 7 de juny de 2016

La nit de les criatures



La nit de les criatures
de Toni Morrison
Premi Nobel de Literatura

Ara Llibres - Amsterdam

Juny de 2016


És un llibre fort. És Toni Morrison. Ja des del començament veus la importància de la força de les paraules.
No és culpa meva. O sigui que no me'n podeu acusar. Jo no ho vaig fer i no tinc ni idea de com va poder passar. No em va caler més d'una hora després que me la traguessin d'entre les cames per adonar-me que alguna cosa anava malament. Molt malament. Era tan negra que em va fer por.
La Lula Ann és una nena poc estimada. Gens. I senzillament no és estimada pel fet d'haver nascut negre com el sutge de pares negres, quasi blancs. La seva àvia no ha dit mai a ningú que ve de família negra... I ella lluita des de petita per una carícia, per un somriure, per una mínima acceptació per part de la seva mare. I això la porta a una situació terrible en la qual va aconseguir que la seva mare estigués al seu costat, l'acaronés i l'acceptés una mica... Ja de gran es canvia el nom, es fa dir Bride, està orgullosa de ser negra i té un gran èxit professional. Té parella, un noi a qui ella no li pregunta mai res, ni d'on ve ni què fa, i això és el que a ell li agrada. Un dia la Bride vol intentar reparar una acció que va fer de nena i en surt malparada. Quan ho explica al xicot ell s'enfada molt sense acabar de saber la història i se'n va. La Bride llavors va al seu darrere i coneix així a la Rain i la seva dolorosa història. La Rain l'anomena "la meva dama negra" i la troba a faltar quan se'n va... També coneix la Queen, la tia d'en Booker, el seu xicot. És l'única que entén què li passa al noi. Com a la Bride, tot li ve de la infantesa, de la mort del seu germà Adam. Les circumstàncies faran que els dos es retrobin en un moment delicat i pugin posar en ordre les seves vides. 
Sembla mentida, tot i que ho sabem, el poder que tenen les paraules i la importància de saber escoltar l'altre, el que diu i el que no diu... Saber posar-se a la pell de qui tens al davant, voler comprendre què li passa i ajudar-lo amb una petita empenta, una paraula o un cop de mà. I com ho té de difícil una nena negra per aconseguir autoestima i comprendre que és igual que una nena blanca; tot li va en contra... 
M'ha agradat molt el llibre tot i que potser em va agradar més Una benedicció. Són diferents. Diferent època, diferent ambient. Però els dos expliquen amb cruesa la difícil i dolorosa vida dels negresen diferents moments de la història i en diferents llocs. Gran escriptora!!!




dijous, 2 de juny de 2016

Maria Estuard


Maria Estuard



Teatre Lliure de Gràcia

1 de juny de 2016


Pendent de redactar