diumenge, 10 de juliol del 2016

La Bíblia andorrana


La Bíblia andorrana
d'Albert Villaró

Premi Prudenci Bertrana 2015

Columna

Juliol 2016


L'Andreu Boix és un policia andorrà. Acostumats a una vida més aviat tranquil·la descobreixen un dia un banquer assassinat. Aniran estirant fils i es troben amb una difícil situació amb els seus veïns. Des de buscar l'asassí i els motius a remenar papers a Madrid l'Andreu es troba amb un embolic que no s'esperava. Naturalment hi ha barrejats tots tipus de persones, des de les que volen apartar el Co-Príncep de la Seu per posar-hi el rei Joan Carles, a tots els qui tenen comptes a Andorra i poden tenir a veure amb el procés d'una Catalunya independent. Tot això amanit amb amagatalls, amb actuacions sense escrúpols als quals l'Andreu no hi està acostumat, amb la busca i trobada de la Bíblia andorrana i fins i tot amb la recuperació de la famosa imatge de la Marededéu de Meritxell desapareguda durant l'incendi del 1972. 
La Bíblia andorrana és un pacte secret entre el papa de Roma i el rei d'Espanya, signat l'any 1717. Un pacte de substitució del copríncep episcopal. El bisbe d'Urgell, fora. Sempre que li convingui al papa. Una paraula seva i està fet. I això pels andorrans pot significar pena d'extinció, d'annexió amb Espanya, ja que aquests tipus de documents no prescriuen... 
El llibre ha estat escrit i publicat aprofitant el procés que Catalunya ha endegat. I en parla força. 
És un llibre entretingut i que fa volar la imaginació. Malgrat to, no és dels llibres que a mi m'agradin massa. L'he llegit a gust, però no em quedarà com un dels bons llibres que hi ha al mercat.

Setembre 2016
Després de llegir el llibre, que vaig considerar una novel.la, han començat a aparèixer notes als diaris sobre Andorra, el Vaticà, el govern de Madrid ficat tot arreu d'amagat i descobert ara... I veig que el llibre no és una novel.la sinó una realitat explicada així per poder publicar-la... Déu n'hi di si n'hi ha de similituts! Anem bé! És per parlar-ne una bona estona... i no deixar-te portar pel desencís ni pel "deixeu-ho córrer"...