dilluns, 28 d’agost del 2017

Qué pequeño es el mundo


Qué pequeño es el mundo
de Martin Suter

Agost 2017

Libros del Asteroide


Konrad i Thomas es van criar junts i van créixer a la mateixa casa. En Thomas anava als millors col·legis i portava una vida digna de la família a la qual pertanyia. En Konrad l'acompanyava sempre i estudiava i feia el mateix que ell. Només podia agrair a la mare del Thomas que el tractés com de la família. Koni i Tomi els deien... 
De grans la vida els separa. En Thomas segueix amb la seva vida i en Konrad, ja gran, queda com a encarregat d'una de les finques de la família, a Corfú. Un dia per un accident malaurat s'incendia la casa de Corfú i en Konrad és acusat d'haver-lo provocat involuntàriament. 
Tant en Thomas com la seva mare decideixen abandonar ja la seva posició protectora cap en Konrad, però el fet que aquest home, a través d'un inici d'Alzheimer, comenci a recordar coses i a parlar els fa canviar d'opinió. 
Atenció al personatge de la Simone. Com pot canviar una persona quan veu que pot ser útil a alguna causa.
Vaig llegir el llibre d'una tirada durant el vol Barcelona-Canadà. Després de llegir llibres d'aquells que et deixen el cor petit tot i ser molt bons, aquest és un petit oasi de relaxament i tranquil·litat. 

dimarts, 8 d’agost del 2017

Les generacions espontànies


Les generacions espontànies
de Mar Bosch Oliveras

Edicions del Periscopi

Agost 2017


Un llibre per passar l'estona,per no capficar-me, vaig demanar. I em van dir que aquest em faria riure molt. És distret, no et capfica, però la veritat és que riure no gaire.. I molta gent diuen que han rigut molt, que és molt bo! Potser no l'he llegit en el moment oportú... 
L'Eva viu sola i busca feina. Té el seu currículum i es presenta en una selecció de personal. Ha tingut una pila de feines i totes molt diferents i originals. La rep el mateix director perquè el currículum li ha cridat l'atenció. I l'agafa per un motiu molt particular. 
L'Eva fa servir al lector de psicòleg. En el fons fa totes les reflexions que faries tu mateixa per dintre, i segurament no tan explícites!, en veu alta davant el director. Així fas un recorregut per la seva vida i pel seu pensament. Se li nota que viu sola, que no té ningú... 
Si vols trobar-li un valor a la novel·la li trobaràs. Però a mi, particularment, no m'ha fet el pes en absolut... Però ha agradat a molta gent, per tant, com dic sempre, és simplement la meva opinió.

dijous, 3 d’agost del 2017

Wolfgang


Wolfgang (extraordinari)
de Laia Aguilar


Columna


Agost 2017



He comprat aquest llibre per la Jana que té 12 anys. Moltes nenes en aquesta edat demanen llibres que no siguin de fantasia ni d'aventures. Volen històries sobre la vida real i amb un o una protagonista de la seva edat. I és una llàstima perquè, com ja vaig trobar-m'hi amb la Berta, tots els llibres amb aquestes característiques són sobre nens molt problemàtics, nens que sí que existeixen, sí que n'hi ha, però no són majoria. 
En aquest llibre en Wolfgang té 11 anys i té un coeficient d'intel·ligència de 152. N'és conscient i no para de comparar-se amb altre gent, els "sotacent"... Viu amb la mare i no coneix al seu pare. Sembla que els va abandonar abans de néixer ell. Fa vida amb la mare, l'àvia i una tieta. Un dia mor la mare i es troben amb la sorpresa que la seva última voluntat és que el nen visqui amb el pare. 
I el nen ha de viure amb un desconegut, un sotacent, que tot i que fa el possible per fer-lo content ell no l'accepta. I passen moltes coses. De mica en mica va descobrint qui és en veritat el seu pare, com és, i també sabrà d'un secret que la família no volen que ell sàpiga. Ho té molt difícil i sovint és per culpa dels adults... 
M'agradaria trobar un llibre per aquesta edat que fes pensar, que estigués ben escrit, però que fos també divertit. La vida no és només problemes i excepcions sinó que també comporta una rutina, una manera de fer i de viure que et fa feliç, que et fa riure, que et fa agafar ganes de ficar-te dins el llibre i viure amb aquell nen o nena. No demano novel·la rosa, ni sense sentit; demano un llibre en què una nena que porta una vida normal i corrent pugui llegir i trobar-hi coses que li passen a ella i no s'atreveix a parlar-ne i coses que li agradaria que li passessin... És demanar massa? 

dimarts, 1 d’agost del 2017

El monarca de las sombras


El monarca de las sombras
de Javier Cercas

Literatura Random House

Juliol 2017

Pendent d'escriure