diumenge, 18 de febrer de 2018

Mossèn Joan Soler - Arenys de Munt







Mossèn Joan Soler - Arenys de Munt

17 de febrer de 2018




Hem estat avui a Arenys de Munt, el nou destí de Mossèn Joan Soler. Després de 9 anys a Dapaong, Togo, ara l'han enviat a Arenys de Munt... Com tots els qui han viscut i treballat a l'Àfrica ell la porta dins el cor i suposo que la gent d'Arenys se'n faran un tip, d'escoltar coses d'Àfrica! 
Nosaltres, els socis d'Abló Pkédé, hem volgut fer-li una visita i acompanyar-lo unes hores en la seva nova vida i tasca evangèlica. 


Ens ha ensenyat la parròquia, un gran retaule sobre l'altar, i una porta que no hem vist enlloc més: una porta plena de ferradures de cavall, ex-vots de la gent que vivia i treballava allà i ho considerava una de les coses més valuosos. Sense cavall poca feina i poc moviment tenien... 


Hem passejat pel Castell de Jalpí, que ara és restaurant per casaments, i després hem dinat al restaurant Nostra Senyora de Lourdes, molt gran i on hem pogut parlar una estona. 


Segur que des d'Arenys mossèn Joan seguirà fent feina per Togo, per Dapaong, on ha deixat una part de la seva vida. 
Li desitgem de tot cor que s'aclimati a aquest canvi de vida i que segueixi fent feina, que pertot n'hi ha i força. I si un dia pot tornar a l'Àfrica... perfecte! 
Nosaltres, amb l'ajuda de tots vosaltres, intentarem seguir ajudant·lo en els seus projectes.



dijous, 8 de febrer de 2018

Adossats





Adossats
de Ramon Madaula

Teatre Romea
amb Ex-IBM

7 de febrer de 2018

Director: Jordi Casanovas
Actors: Rosa renom, Jordi Bosch, Ramon Madaula, Marieta Sánchez, Carles canut, Guillem Balart




"Com més a prop, més desconeguts" ho va llegir Madaula en una novel·la i va escriure Adossats.
Parla d'una família "normal", sense cap situació extrema. Gent "normal" a qui li passen coses "normals"...
El dia de sant Jordi es reuneixen en una caseta adossada tota la família. L'avi, amb la cuidadora, els dos fills, una jove i un nét. Comença la primavera i poden sentir el cant dels ocells i veure brostar les primeres flors. Tot sembla que porti a un dia encantador. Però els protagonistes es senten sols, no saben com apropar.se, com més ho intenten, més as'allunyen.
És una comèdia i rius, però en el fons és el retrat de la vida de molta gent i fa pensar. La il·lusió de viure enmig de la natura, en una caseta adossada... i trobar-te un veí que no para de segar la gespa fent un soroll de mil dimonis; el germà "artista" incomprès per la resta de la família, l'altre, segur d'aconseguir un alt càrrec a la Generalitat i relegat a un servei secundari, el fill que no s'atreveix a parlar amb els pares per por que no el comprenguin, i la cuidadora de l'avi, dominicana, amb aquella dolçor amb què tracten a la gent gran, que conquista a l'avi. i la mare de família volent, intentant amb totes les forces, ser feliç i que ho siguin els altres, esmerçant-hi tots els recursos, però que al final proposa al marit deixar la caseta adossada que ella adora i demanava i tornar a un petit pis a Sabadell on havien estat feliços. 
L'excel·lent paper d'actors tan reconeguts fa que passis una bona estona i surtis del teatre somrient i pensant que hi ha molta gent "normal"...





divendres, 2 de febrer de 2018

Operació Urnes


Operació Urnes
de Laia Vicens I Xavi Tedó

Columna

Febrer 2018

 Més que un llibre és un document de com es va aconseguir fer arribar urnes, paperetes i sobres, i llistes als 2.243 col·legis electorals de Catalunya. L'entremat de persones, les complicitats, el no saber qui va davant teu ni qui va al darrere, el silenci que van observa tots els qui hi van treballar... és una cosa sensacional! Milers de voluntaris van participar-hi, des del que va comprar les urnes pagant-les de la seva butxaca fins als que van amagar-les a casa seva i van repartir-les el dia 1 d'octubre al matí. 
I també de tota la gent que a les 5 del matí ja eren davant els col·legis defensant la llibertat de poder votar. No van tenir por. Van defensar, mans enlaire, les envestides de la policia, no van recular, gent gran, molt gran, gent que, com ells deien, ja no tenien res a perdre i volien exercir el seu dret a vot, gent emocionada que votava en memòria dels pares o avis... Gent jove que portava les regnes de l'organització, que procuraven que el programa d'internet no caigués, que van treballar fins a l'extrem que, arribada la nit, es van adonar que no havien tingut temps ni de votar...  I les càrregues policials, la vigilància fora dels col·legi, "que ve la policia!", i amagar les urnes, o entregar urnes plenes de papers blancs... 
Un dia s'escriurà una novel·la, o es farà una pel·lícula amb el tema "Urnes 1O" i la gent pensarà que els catalans tenim molta imaginació. Però tot va ser molt real, molt, massa. 
Pels qui ho vam viure d'aprop potser no feia falta el llibre, vam viure i sentir prou emocions i sentiments creuats aquell dia.Però calia escriure'l, cal llegir-lo, perquè surti a la llum tota la feina que es va fer, de manera anònima, sense preguntar res, i que la va fer tanta i tanta gent...  I que gràcies a tots ells vam poder exercir el dret a vot el dia 1 d'octubre de 2017. I va guanyar per golejada el sí a una Catalunya independent en forma de República.
Gràcies a tots, col·laboradors anònims! Gràcies a tots el qui, amb el vostres cossos vau defensar les entrades als col·legis i les urnes! 

dijous, 1 de febrer de 2018

Blockchain


Blockchain i Bitcoin

Collegi d'Enginyers Industrials

Anton Gasol, economista

31 de gener 2018


Ahir vam ser a una conferència al Col·legi d'Enginyers Industrials on parlava l'economista Anton Gasol. Un tema nou per a mi completament però que em va tenir atenta les dues hores que va durar la xerrada i les preguntes. 
Em va agradar molt! Al Jaume també, però ell, com a enginyer, el preocupava més el "com" i jo em quedava amb "que". I és impressionant! 
Va comentar que en pocs anys, molt pocs, el blockchain canviarà la nostra vida molt més que no l'ha canviada internet. Aquí entra tot: transaccions comercials, sanitat, propietat intel·lectual, justícia, vots... tot! La manera de funcionar és, entre altres coses, a base de miners... No sé perquè he pensat en la maçoneria... No és fàcil d'entendre, almenys per a mi, però si ara un dia se'n parla podré seguir una mica la conversa... 
També va parlar dels bitcoins i d'altres monedes. La gent preguntava més sobre la moneda. Ell deia que la moneda és l'anècdota; que el que realment és important és el blockchain. 
Jo vaig preguntar sobre la República d'Estònia que l'any 1992 va proclamar una república al núvol per evitar que els russos la bloquegeixin. Preguntava si és un precedent del blockchain que és del 2009. Anton Gasol va comentar que ells han anat mutant cap al blockchain i ara en són la puntera. Els va molt bé i assessoren altres països. I que si volem un futur pels nostres fills i néts els hem d'empènyer a formar-los en aquest camí. I que per desgràcia Espanya està a la cua. La gent comença a digitalitzar-se, les empreses a poc a poc, però el govern no vol ni sentir-ne a parlar. Espanya és a la cuneta en aquest tema,, va dir. I aquí sí que hauríem d'enviar-hi la fiscalia... 
Per un motiu o altre crec que és un tema que a tothom pot interessar, encara que es quedi, com jo mateixa, amb quatre nocions elementals. Dibuixa un món sense intermediaris, transparent i sembla que molt segur. N'anirem sentint a parlar. Estiguem atents... 




dimarts, 23 de gener de 2018

Fer safareig


Fer safareig
33 contes per a adults


de Joaquim Brustenga Etxauri


Marcòlic Col·lecció
Editorial Alpina

Gener 2018


El meu germà ha publicat el seu segon llibre de contes. Són contes distrets, divertits o amb mala llet, sempre amb un final inesperat, diferent, que trenca esquemes. Els llegeixes bé, són curtets i a mi em van bé per llegir quan me'n vaig al llit. Ara començo a endevinar algun final. Però sempre sorprèn. 
M'agrada que es dediqui a escriure, Ho fa bé, li agrada i a nosaltres ens regala una estona molt agradable. 
He llegit la crítica que li fa la Teresa Costa-Gramunt i és molt completa i ben feta. Espero que no li sàpiga greu que l'hagi transcrit aquí. 
Enhorabona Joaquim per aquest nou llibre! I suposo que estàs ja camí del tercer...

Amb el seu segon llibre de narrativa, Fer safareig (Editorial Alpina), Joaquim Brustenga i Etxauri (Santa Eulàlia de Ronçana, 1951), ben conegut en l’àmbit de la poesia visual, torna a obsequiar-nos amb un recull de contes per adults en els quals, com en l’anterior Roba estesa (2015), destaca la paradoxa, així com els desenllaços imprevistos que sorprenen els lectors més aguts i experimentats. En aquests relats no esdevé mai el que s’espera, com en les millors històries policíaques o fins i tot de ciència ficció. Potser perquè l’autor parteix de la idea que a la vida tantes vegades res no és el que sembla.

Fer safareig és una frase feta, tradicional, pròpia del nostre imaginari col·lectiu, tot i que a les joves generacions els hàgim d’explicar que hi havia una vegada que a les llars no hi havia rentadora, i que les dones de la casa havien d’anar als safareigs públics a rentar, o a fer la bugada (una altra expressió popular). Entre ensabonades, cops de picador, esbaldides, lleixius i blauets, en aquell ambient de companyonia o de rivalitat, que de tot hi havia, es donaven converses tan sucoses i exaltades com les que tenien els homes de la casa al cafè o al casino. L’expressió fer safareig, doncs, vindria a ser com posar en circulació, en aquest cas històries privades, que des d’aquell moment gloriós ja es feien públiques, i que corrien com la pólvora, no tan ràpid com un tuit, però Déu n’hi do.

Joaquim Brustenga i Etxauri s’ha inspirat en aquest vell afer, tant com el món, de posar en circulació històries de la vida diària protagonitzades per gent corrent amb la qual, està clar, ens podem reconèixer i sentir empatia o rebuig. Amb habilitat narrativa ha creat uns relats de ficció en els quals no se sap on comença la realitat i acaba la fantasia. Són històries ben escrites i plenes d’enginy que van des del drama més descarnat a la comèdia de costums més sorneguera, com en Amor virtual o El mòbil, des del somni al misteri, des del despropòsit a la sorpresa, o, més encara, a l’esglai sense pal·liatius, com en Els fulls de la impressora o El sobre gris.

En la lectura d’aquests textos breus que poden ser llegits tal com l’autor els presenta en el seu llibre, o en l’ordre que triïn els lectors, en algunes ocasions m’he trobat rient, o dient gairebé en veu alta, oh. I és que aquestes històries escrites a cau d’orella d’un safareig imaginari atrapen els lectors per una indiscutible versemblança, així com entre ratlles s’endevina l’afinada intenció de Brustenga de mostrar els fils més amagats de la nostra intimitat, com en el sorprenent i somniós relat La carta.

Fa falta molta imaginació creativa per interpretar la realitat que mai no és vista sencera, sempre resten plecs ocults, en la forma literària amb què ho fa Joaquim Brustenga i Etxauri. Amb la bona excusa d’explicar situacions quotidianes, l’autor proposa als lectors una reflexió sobre la condició humana. Canvien els escenaris, els vestits, els costums, però cal veure com els instints (biològics) i anhels (espirituals) bàsics continuen fent-nos anar com ninots quan no adquirim total consciència de si i no ens governem i decidim per i sobre nosaltres mateixos. Com deia el pensador Joan Fuster, tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres. En la vida privada i íntima regna la mateixa llei: o vius (amb els límits que tots tenim) o et viuen. Atzar, destí, voluntat, decisió, són vectors, línies de vida que es troben com fils d’or en les històries de llums i ombres que componen Fer safareig, un fris de la comèdia humana, però també d’una filosofia del quotidià.

Teresa Costa-Gramunt
article publicat a Eix Diari


dimarts, 12 de setembre de 2017

Diada Nacional de Catalunya 2017


Diada Nacional de Catalunya 2017
La Diada del Sí

11 de setembre de 2017


I un any més hem sortit al carrer! Més d'un milió de persones amb estelades i la samarreta fosforescent perquè el món vegi que no ens cansem, que sortim any rere any defensant la nostra dignitat com a país, les nostres institucions, els nostres costums i el nostre tarannà. Aquest any la manifestació era a favor del Sí, a les portes ja del referèndum de l'1 d'octubre. I el dibuix que formàvem tots els assistents era una creu, un signe +. Volem sumar..


També com cada any ha estat una festa alegre i familiar. Avis, fills, néts, nens de mesos i avis ja grans, cadires de rodes i cotxets, tot amb ordre i civisme. I amb somriures i cares felices. Això és el que no poden entendre segons on... 1800 autocars d'arreu del país estaven aparcats pels carrers de Barcelona. Quina voluntat i quina força la de tots els catalans d'aquest país! 
Baixant per Balmes ja només veies gent amb estelades, grups de joves, famílies, gent gran... i els autocars aparcats! Quan hem arribat a Balmes Aragó ens hi hem quedat. Davant mateix uns castellers anaven fent castells amb un nen o nena ben menut fent d'enxaneta cada vegada. 


Quan han començat a parlar  han demanat un minut de silenci pels atemptats del mes d'agost. Impressionava veure con poden callar i quedar en complet silenci un milió de persones... Carn de gallina... I després el Cant dels Segadors. Per mi ja podíem marxar. Ja estava plena de satisfacció. Quin orgull pertànyer a quest país! Però tenien planificat que quatre carpes es moguessin per anar a ajuntar-se a Passeig de Gràcia/Aragó. I a mida que passaven la gent s'anava canviant de samarreta i es posava la fosforescent.


A Aragó no hi cabia ni una agulla i hem vist passar la carpa per sobre nostre.
La música ha estat a càrrec de l'Orfeó Català i de Els Amics de les Arts que han interpretat Louisiana.


Hi ha hagut parlaments demanant, exigint, el dret a votar. Tots els qui érem allà i molts que no hi han pogut anar volem votar, volem decidir el nostre futur com a país. Dos Premis Nobel han dit ben clar que ens empara la jurisdicció europea, que tenim dret a votar i a decidir si volem una República catalana o seguir amb les polítiques del PP o del PSOE a Madrid. 


Ara venen uns dies molt densos i forts. Tenen por que votem? Sembla que sí. Però nosaltres no en tenim i anirem a votar el dia 1, a expressar la nostra opinió, a exigir el nostre dret a l'autodeterminació.
I ja tenim ganes de canviar l'estelada per la senyera!
Gràcies ANC, gràcies Omnium, gràcies AMI! Sense vosaltres no hagués estat el mateix!
Endavant i fins al dia 1! Felicitats Catalunya!




dilluns, 28 d’agost de 2017

Qué pequeño es el mundo


Qué pequeño es el mundo
de Martin Suter

Agost 2017

Libros del Asteroide


Konrad i Thomas es van criar junts i van créixer a la mateixa casa. En Thomas anava als millors col·legis i portava una vida digna de la família a la qual pertanyia. En Konrad l'acompanyava sempre i estudiava i feia el mateix que ell. Només podia agrair a la mare del Thomas que el tractés com de la família. Koni i Tomi els deien... 
De grans la vida els separa. En Thomas segueix amb la seva vida i en Konrad, ja gran, queda com a encarregat d'una de les finques de la família, a Corfú. Un dia per un accident malaurat s'incendia la casa de Corfú i en Konrad és acusat d'haver-lo provocat involuntàriament. 
Tant en Thomas com la seva mare decideixen abandonar ja la seva posició protectora cap en Konrad, però el fet que aquest home, a través d'un inici d'Alzheimer, comenci a recordar coses i a parlar els fa canviar d'opinió. 
Atenció al personatge de la Simone. Com pot canviar una persona quan veu que pot ser útil a alguna causa.
Vaig llegir el llibre d'una tirada durant el vol Barcelona-Canadà. Després de llegir llibres d'aquells que et deixen el cor petit tot i ser molt bons, aquest és un petit oasi de relaxament i tranquil·litat.