Tsili - Història d'una vida

Tsili - Història d'una vida
de Aharon Appelfeld

Club Editor

Març 2014

És l'any 1942 i estem en un petit poblet de Europa central. La Tsili és la petita d'una colla de germans. No és eixerida com ells i quequeja una mica. El pare malalt i la mare atrafegada amb la seva botiga, els germans estudiant i ella, sempre sola. Sovint es passava el dia en el pati jugant i al vespre algun germà l'agafava i l'entrava a casa. No feia nosa ni es queixava. Als 5 anys la van enviar a escola però aviat van veure que no era com els altres. Li costava retenir a la memòria el que li ensenyaven i les lletres de la pissarra la marejaven. Els pares es queixaven que no estudiava prou i ella feia el que podia. 

Quan tenia 13 anys va esclatar la guerra. Essent jueus van ser perseguits i la família va abandonar la casa, amb el pare malalt en un baiard, i els germans van dir a la Tsili que tornarien a buscar-la. Van pensar que a una nena petita i endarrerida com ells pensaven que era la Tsili ningú no li faria mal. I que guardaria la casa. La primera nit va ser terrible i tot va quedar destrossat; però la Tsili s'havia amagat i no la van veure. 

A partir d'aquí comença la fugida de la Tsili, el trobar-se sola o amb gent desconeguda, que li volien bé o mal, l'espavilar-se i, fins i tot, el conèixer l'amor. 

És un d'aquests llibres bonics de llegir, poètics, ben escrits, amb una història que no té res d'especial però que la manera de dir-ho tot la fa especial. 

Els refugiats no estaven contents. La tristor va desplomar-se sobre el nou dia lluminós. La Tsili no es bellugava del seu racó. Aquella aflicció també l'afectava i va entendre el que abans no havia entès: tot allò que havia estat no existia, ni tornaria mai més. Es quedaria sola amb ella mateixa per sempre. La criatura que duia a dins, ja que era dins seu, seria solitària com ella. Ningú no li preguntaria més: D'on? Com? I si li ho preguntaven, no contestaria. Ara encara estimava més en Marek i no només en Marek, la seva muller i els seus fills també. 

...

L'estiu va arribar sobtadament, càlid, generós, i els va donar ganes de viure. Els camins desembocaven en gorges verdes vorejades de grans arbres. La gent confluïa de tot arreu i evocava vacances d'estiu, moviments juvenils, descans estacional, tota mena de plaers juvenils oblidats. Aviat van sorgir paraules del vocabulari antic. Només la roba, com sempre, continuava deixant anar un tuf ignominiós.