divendres, 6 de maig del 2016

El Nadal d'un nen a Gal·les


El Nadal d'un nen a Gal·les
de Dylan Thomas

Traducció de Francesc Parcerisas
Il·lustracions de Pep Montserrat

El cercle de Viena


Maig 2016

És un llibre amb uns dibuixos molt bonics, molt ben il·lustrat i amb una traducció excel·lent, cosa que ha fet que el pogués llegir tot sencer, només pel plaer de contemplar els dibuixos i de llegir paraules boniques i ben escrites i que sonaven molt bé. És poesia en prosa. Quasi, per llegir-ho en veu alta.
L'autor ens vol fer evocar els Nadals de la seva infantesa en un poblet de Gal·les als anys vint. Els records dels sorolls, de les olors, les imatges fixes que té del que passava com si fossin fotografies tretes d'un calaix... Ens vol dir que tot canvia excepte els records de la infantesa. Però el problema, per a mi, és que ho explica tot des de la mirada i la veu d'un adult i tot el pensa i expressa i com ho expressa no pot sortir d'un nen. Ell ha elaborat la història de la seva infantesa, hi ha anat pensant i hi ha posat la salsa, el vocabulari i els pensament, de l'edat adulta. I per això em resulta difícil de pair.
Molt ben escrit, ben traduït, bellament il·lustrat, poètic... però se m'ha fet una mica pesat!

Fa anys i panys, quan jo era un nen, quan a Gal·les hi havia llops, i ocells del color dels enagos de franel·la vermella passaven lliscant pels turons en forma d'arpa, quan cantàvem i ens rebolcàvem tot el dia i tota la nit en coves que feien olor de tardes de diumenge als salonets humits de les granges, i empaitàvem, brandint mandíbules de diaques, els anglesos i els óssos, abans de l'automòbil, abans de la roda, abans del cavall amb cara de duquessa, quan cavalcàvem a pèl pels turons feliços i esbojarrats, aleshores, neva que nevaràs, mai no parava de nevar.